Precedents

Els motius d’uns i altres, òbviament, no eren els mateixos. Rodrigo Pertegàs, Comenge i Roca eren fills de la Renaixença, un projecte cultural i polític que va tenir, entre altres bones aportacions, aquest interès per les peces documentals, de forta inspiració positivista, que perviu en Cardoner. En canvi, García Ballester i McVaugh pertanyien a una generació d’investigadors vinculats a la universitat que s’havien professionalitzat en l’estudi de la història de la medicina, particularment la de l’època medieval. Junts van concebre i iniciar un programa de buidatge sistemàtic dels arxius històrics d’arreu dels territoris que havien configurat la Corona d’Aragó (exclosos els territoris itàlics). Desenes de dipòsits documentals van ser visitats i buidats colze a colze, sempre que va ser possible, i de vegades eren quasi els primers a interessar-s’hi des de feia moltes dècades. Les terres catalanes, aragoneses, valencianes i mallorquines foren trepitjades per ells amb una set insadollable d’informació que havia d’ajudar a entendre millor el vincle entre la pràctica mèdica i la teoria que la inspirava.

Aquest programa de recerca, que mai va poder ser exhaustiu, no es va limitar a l’esforç personal de McVaugh i García Ballester, sinó que van tenir la possibilitat d’atraure tot de deixebles que, a partir dels seus treballs de doctorat, han continuat aquest buidatge documental. Alguns dels que impulsem MedCat som deutors del seu mestratge i altres, que, sense ser-ne deixebles, hem decidit implicar-nos-hi, hem treballat en uns temes l’interès historiogràfic dels quals ells van contribuir com ningú a revifar. De fet, la idea de construir un Corpus Medicorum Catalanorum informatitzat, amb aquest nom, ja va ser pensada per Luis García Ballester quan les possibilitats de les Humanitats digitals tot just començaven a entreveure’s, però aquest va ser un de tants projectes que van quedar en l’aire després del seu traspàs.