Michael R. McVaugh (1938)

Michael McVaugh és un dels historiadors de la medicina medieval més rellevants i influents en l'evolució recent d’aquesta disciplina. La seua producció científica és prolixa i la integren dos tipus de treballs.

D’una banda, un conjunt d’edicions crítiques d’obres mèdiques i quirúrgiques essencials per al coneixement doctrinal de la medicina medieval. En particular, cal subratllar la seua dedicació a l’obra mèdica d’Arnau de Vilanova (c. 1240-1311): McVaugh és un dels fundadors de la col·lecció dedicada a editar críticament l’obra completa del metge valencià, encara en procés de publicació (Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, AVOMO). Paral·lelament, ha publicat una sèrie d’edicions crítiques d’obres de diversos autors, amb un particular interès per la producció mèdica àrab i hebraica, i per la interrelació que van tenir amb la cristiana.

D’altra banda, és autor d’una gran quantitat d’estudis, articles i monografies sobre la història social de la medicina en els segles XIII i XIV, fonamentada en un ingent corpus documental procedent dels arxius de l’antiga Corona d’Aragó. Aquest àmbit territorial ha estat el principal focus d’atenció de McVaugh, i ha proporcionat un exemple paradigmàtic per a estudiar la construcció d’un nou sistema mèdic, creat a l’Occident europeu a partir del segle XIII.

En aquest marc de recerca, McVaugh ha pogut demostrar una interacció permanent entre la teoria mèdica i l’exercici de la medicina a l’Europa llatina dels últims segles de l’Edat Mitjana, tot això a partir d’una anàlisi rigorosa i minuciosa de les fonts.

La irresistible atracció per Arnau de Vilanova

Michael McVaugh va nàixer a Washington DC (Estats Units) el 9 de desembre de 1938. Els seus pares s'havien doctorat en botànica, i el seu pare, Rogers McVaugh, treballà per al Departament d'Agricultura durant la Segona Guerra Mundial. En acabar la guerra, el seu pare acceptà un lloc com a curador de l’herbari de la Universitat de Michigan, i la seua família es va desplaçar de Washington a Ann Arbor (MI) el 1946. Rogers McVaugh es va especialitzar en la taxonomia de plantes del Mèxic occidental (Jalisco, Colima, Nayarit, Guanajuato, etc.) i va fer regularment viatges de recerca a la regió durant els següents trenta anys. Llavors, alguns periòdics en espanyol (El Sol de Guadalajara) i també alguns llibres començaren a aparèixer per la seua casa. Això va despertar l'interès de Michael per les llengües estrangeres; va començar l'aprenentatge de l'espanyol i a la universitat va assolir alguns coneixements bàsics de francès i de llatí, tot i que la seua intenció era formar-se com a químic i fer carrera en aquesta disciplina.

Entre 1956 i 1960 va estudiar al Harvard College, cosa que li va permetre fusionar el seu interès per la ciència amb un de nou per la història medieval. Mentre cursava la Secundària havia llegit una novel·la històrica sobre Arnau de Vilanova que el va fascinar. Un veterà professor de Michigan li havia explicat que Arnau era una figura molt rellevant, de manera que, quan estigué a Harvard, McVaugh va rebre cursos d'història medieval, especialitzada en història de la ciència, i va escriure un reeixit treball de grau que versava sobre el De simplicibus d'Arnau. McVaugh havia demanat un microfilm d'un manuscrit d'aquest text a la Bibliothèque nationale de France, a París, i desenvolupà el seu coneixement del llatí fins al punt de poder (per descomptat com a amateur) editar una part del text. El seu treball, finalment, va obtenir la qualificació de magna cum laude.

A Harvard li feren classes sobre ciència medieval dos joves professors, John Murdoch i Edward Grant, els quals s'havien format a la Universitat de Wisconsin amb Marshall Clagett, que ben bé podria considerar-se el fundador de la història de la ciència medieval als Estats Units: Clagett s’inspirà en l'exemple d'Anneliese Maier, que pensava que l'anàlisi detallada dels textos científics medievals i la seua edició a partir de les fonts manuscrites constituïen el fonament necessari per a l’estudi de la ciència medieval. Murdoch i Grant van comunicar aquesta visió a McVaugh, i el seu interès per Arnau de Vilanova el va conduir a aplicar aquesta idea sobre la ciència medieval a la medicina d’aquella època. En 1960, quan McVaugh es va graduar, Murdoch va obtenir una plaça a la Universitat de Princeton, de manera que McVaugh va decidir sol·licitar un lloc com a estudiant de doctorat d'història de la ciència amb Murdoch a Princeton. Llavors ja pensava que els Aphorismi de gradibus d'Arnau, que combinaven el pensament mèdic amb la matemàtica, podia ser un bon tema per a la tesi doctoral.

Dels manuscrits mèdics medievals a les AVOMO

McVaugh va seguir aquest pla mentre estudiava a Princeton, entre 1960 i 1964. Els seus estudis de grau l’havien format per a ensenyar la història general de la ciència, des de l’Antiguitat fins al present, però, mentrestant, esperava el moment adequat per a poder dedicar-se als seus interessos personals, que ara començaven a incloure el tema de les traduccions mèdiques medievals; amb aquest tema en ment, va començar a estudiar l’àrab. En 1962 la National Science Foundation li va concedir una beca per a estudiants graduats que li va permetre, a ell i a la seua esposa Julia, amb qui s’havia casat feia poc, passar el següent any estudiant a París, instal·lat a la Cité Universitaire. Gràcies a l'amabilitat de Mlle. Marie-Thérèse d’Alverny, una bona amiga de John Murdoch, li encomanaren la tasca d’elaborar un índex dels textos mèdics de la Bibliothèque nationale, fet que li va permetre uns guanys extra per a sopars ocasionals però, sobretot, i molt més important, el va familiaritzar amb la gran magnitud de la tractadística mèdica medieval, tant la publicada com la inèdita.

Va tornar a Princeton en 1963 per a treballar en la seua tesi doctoral sobre els Aphorismi d'Arnau, però, quan encara no l'havia enllestit li van oferir una plaça de professor ajudant d'història a la Universitat de Carolina del Nord, no pas per a ensenyar història medieval de la ciència sinó la seua història general. S'hi va traslladar al setembre de 1964. De seguida es va adonar que, si volia guanyar-se l'aprovació del departament, necessitaria ensenyar molt més que uns escassos coneixements de ciència medieval. Així, doncs, durant els següents deu anys, ell i un col·lega de la propera Universitat de Duke treballaren en una història dels intents de crear una ciència de la parapsicologia acadèmica, també dita de la "percepció extrasensorial", com l’havia anomenat el seu capdavanter a Duke, el professor J. B. Rhine. El seu estudi, que no acceptava ni negava la realitat de les percepcions extrasensorials, fou publicat en 1980.

Tanmateix, McVaugh mai no va abandonar la idea de preparar l’edició i estudi dels Aphorismi de gradibus d'Arnau de Vilanova, i continuà treballant-hi al mateix temps que escrivia sobre parapsicologia. A la primeria de la dècada de 1970, va mostrar un esborrany del seu treball sobre els Aphorismi a Marshall Clagett, que pensà que era un material prou bo com per a mostrar-lo a Guy Beaujouan, de l'École Pratique des Hautes Études de París. Beaujouan, al seu torn, el va mostrar a Juan Antonio Paniagua, que en aquell moment era la figura més rellevant dels estudis arnaldians, el qual, a la vegada, el va ensenyar a Luis García Ballester, llavors a Granada. Luis s’hi va entusiasmar, i va proposar de publicar-lo com a primer volum d'una col·lecció d’edicions de l'Opera Medica d'Arnau, idea a la qual Paniagua va donar suport, encara que manifestant que confiava poc en l’èxit d’aquella col·lecció. L’obra aparegué en 1975 com a “volum II” de la col·lecció, publicat amb el suport de les universitats de Granada i de Barcelona alhora. McVaugh i García Ballester, amb don Juan Antonio, formaren el comitè editorial de la nova col·lecció, i començaren a pensar en els continguts dels altres volums i en investigadors que se'n pogueren ocupar. L'interès de McVaugh per l'àrab el va portar a preparar una edició de la traducció del De rigore de Galè, que Arnau havia produït a partir d'aquesta llengua. Tot i la decepció de descobrir que no hi havia manuscrits àrabs coneguts de l’obra, va treballar-hi amb un jove col·lega de clàssiques i n’editaren la versió llatina comparant-la amb la grega, de manera que el resultat aparegué en 1982, com a “volum XVI” de les AVOMO, les Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia.

El context social del galenisme i la Corona d'Aragó com a estudi de cas

Mentrestant, el camp de la història general de la ciència estava experimentant un canvi d'orientació. Fins a la meitat de la dècada de 1960, havia estat focalitzat en el desenvolupament de les idees científiques, en una mena de buit social, però des d'aquell moment es començà a posar cada vegada més atenció en el context social de la ciència. Això va portar McVaugh a plantejar-se si era possible entendre la dinàmica institucional a la Universitat de Montpeller, que havia forjat el pensament mèdic d’Arnau, i també estudiar la societat en la qual aquest pensament s'havia aplicat. Però, on podien trobar-se les dades per a fer possible aquest estudi? Una conversació casual amb Robert I. Burns, l’historiador de la València medieval, el conduí a l’obra de Jesús Ernest Martínez Ferrando Jaime II de Aragón: su vida familiar (1948), que deixava entreveure la gran riquesa de fonts que es podien trobar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). Unes breus visites exploratòries a Barcelona en els estius de 1977 i 1979 li van fer veure quant de material rellevant per a la història de la medicina hi havia enterrat als registres de l'ACA. McVaugh va sol·licitar diversos ajuts que li permeteren fer-hi una estada més llarga, i li fou concedida una beca Guggenheim que li va fer possible viure a Barcelona tot un any. Durant els anys 1981 i 1982, ell i la seua esposa van viure en un pis del carrer de Santa Anna, en la casa on havia nascut Josep Maria Folch i Torres. Ell va estar-se tant de temps com pogué a l'Arxiu, que es trobava tot just a deu minuts caminant, llegint els registres de la Cancelleria un rere altre, del principi al final, i després els de l'Arxiu de la Catedral. La seua llar també era a deu minuts caminant del Palau de la Música, on van ser admesos per a cantar en l'Orfeó Català, i també van aprendre català.

L'engrescament d’aquell any el convencé que podia ser profitós buscar més documentació en altres arxius de l'antiga Corona d'Aragó, i durant la dècada següent va passar una part de quasi cada any en més i més arxius, a banda dels de Barcelona. L'estiu de 1983 estigué a València, on García Ballester li va aconseguir un lloc per a allotjar-se a l’antic Col·legi Lluís Vives. En 1986 va ser a Saragossa, Osca i Daroca, a l'Aragó. Llavors, Luis i ell van conduir una recerca conjunta a Lleida i Tarragona, ja que en aquell moment havien confluït planificant una història social de la medicina catalana que permetera establir una comparació entre l'abans i el després de la pesta de 1348: Luis treballaria en els registres de després de 1348, Michael ho faria en els anteriors a aquella data, i després compartirien els seus descobriments. L'estiu de 1987, un amic de Luis els va llogar la casa de l'Escala, i durant moltes setmanes tots dos feien viatges diaris als arxius de Girona. L'estiu de 1988 van fer el mateix amb Manresa. En 1989, McVaugh va anar a Vic, i en 1990 una altra vegada a Barcelona per a liquidar-hi alguns serrells pendents, si bé encara tingué temps per a tornar a cantar amb l'Orfeó.

Després de deu anys d'exploració arxivística, el volum de material acumulat començava a ser aclaparador i va començar a pensar en assajar-ne una síntesi. Va utilitzar ordinadors per a desenvolupar una base de dades de la documentació i la prosopografia dels practicants de la medicina que havia identificat a la Corona d'Aragó entre 1285 i 1345, cercant les connexions entre ells i també alguns patrons de canvi i d’evolució en les seues relacions socials. Les recents experiències docents havien reconfigurat el seu pensament, ja que entre 1980 i 1987 havia estat professor associat al Departament de Medicina Social de la seua universitat, i s'hi havia ajuntat amb metges i científics socials en l'ensenyament de les dimensions socials de l’exercici de la medicina moderna a estudiants de medicina. En aquells intercanvis començà a veure que les preocupacions dels practicants de la medicina del segle XIV sovint podien il·luminar-se amb les d’aquells del tan diferent segle XX. Finalment, es va convèncer que les proves mostraven que la Corona d'Aragó de l’època medieval (i Catalunya, en particular) anava arribant a la conclusió que una medicina il·lustrada, basada en textos, era efectiva per a la salut, i posava més i més interès en els metges formats acadèmicament (que tot just començaven a ser freqüents) i els atribuïa la responsabilitat d’una quantitat creixent d'aspectes de la vida. Emprant una expressió moderna, la societat catalana es va començar a “medicalitzar”. Els escrits d'Arnau de Vilanova, per descomptat, ajudaven a il·luminar i a aprofundir molt aquesta argumentació. Entre 1991 i 1992, McVaugh començà a escriure, i el seu manuscrit ja complet va ser acceptat i publicat per la Cambridge University Press en 1993, amb el títol de Medicine before the Plague: Practitioners and their Patients in the Crown of Aragon, 1285-1345. L'abril del 1994, el llibre va ser guardonat amb la medalla William H. Welch de l'American Association for the History of Medicine.

Noves iniciatives editorials

En aquell moment, McVaugh es va sentir lliure per a complir la promesa que havia fet dotze anys abans a una veterana professora que havia estat amiga dels seus pares a Ann Arbor, Margaret Ogden. En 1971, la Dra. Ogden havia publicat una traducció a l'anglès medieval de la Cirurgia major de Guiu de Chaulhac (1363), i planejava un segon volum de comentari, però en 1981 es va adonar que ella no ho podria completar i va demanar a McVaugh que ho fera. Ell hi estigué d'acord, però la va advertir que no s’hi podia posar fins que no acabara el seu llibre català, i ella li va lliurar les seues notes i esborranys. Odgen va morir en 1988, i no fou fins cinc anys més tard que McVaugh pogué treballar en el comentari a la Cirurgia i les seues fonts, bastit al voltant d'una nova edició del text llatí per a acompanyar la de l’anglès medieval que ella havia elaborat, i fent un ús complet de les seues recerques. Els dos volums que en resultaren foren publicats per Brill en 1997.

Al mateix temps, McVaugh continuava dedicat a Arnau de Vilanova i la seua obra, però ara provant d’entendre els escrits d'Arnau en el seu context històric, en particular dos. Així, va poder demostrar que un petit text sobre higiene militar, atribuït a Arnau (Regimen Almarie), semblava haver estat escrit per ell apressadament en 1310, cap al final de la seua vida, amb motiu del setge d'Almeria de Jaume II. L'edició d'aquest petit text, que ell i Lluís Cifuentes van preparar junts amb un excepcionalment fort suport documental, va inserir els consells d'Arnau en una anàlisi més àmplia i rica de les circumstàncies d'aquell esdeveniment. També feia temps que havia estat treballant en el De intentione medicorum arnaldià, escrit a l’inici de la dècada de 1290. En aquest treball, fet al començament de la seua carrera, Arnau explicava el que pensava que havia de ser i fer la medicina, i McVaugh també va poder concloure’n l’estudi en aquells anys. Tots dos treballs foren publicats amb poc temps de diferència, en 1998 i 2000, respectivament. La publicació del darrer vingué remarcada per una presentació organitzada per García Ballester a Barcelona al maig d'aquell any, per a celebrar el quart de segle de les AVOMO. Tot just cinc mesos després, massa aviat, moria Luis.

Preparar el comentari de la Cirurgia major de Chaulhac va immergir McVaugh, per primera vegada, en la bibliografia quirúrgica medieval, que aquell autor havia conegut tan bé. La seua història social havia evidenciat l’activitat dels cirurgians, i feia que aquesta anàlisi intensiva dels seus escrits ara es poguera fonamentar en un estudi dels cirurgians, de les seues tècniques i de la seua relació amb el món expansiu de la medicina acadèmica, especialment en el context “medicalitzat” català que havia començat a entendre. McVaugh descobrí que els cirurgians intentaven alinear-se amb l'aprenentatge acadèmic de la medicina, escrivint i estudiant textos llatins, fins i tot traduint-los al català, més que no pas limitant-se a aprendre empíricament, i va intentar sintetitzar algunes d'aquestes descobertes a The Rational Surgery of the Middle Ages, publicat en 2005.

Després de la mort de García Ballester l'any 2000, el comitè editorial de l'Opera arnaldiana havia estat reconstituït, i ara el formaven Jon Arrizabalaga, Pedro Gil Sotres, Fernando Salmón i McVaugh. Ja s’havien publicat onze volums del que havia esdevingut una col·lecció consolidada, però moltes de les grans obres arnaldianes encara romanien inèdites, i el comitè esperava trobar editors que se n’encarregaren. McVaugh i Salmón s'oferiren a editar el comentari de l'aforisme hipocràtic “Vita brevis”. Ambdós compartien la idea que aquesta obra no havia estat mai valorada convenientment (les versions publicades eren confuses i corruptes). Els manuscrits conservats mostraven que aquestes lliçons, que Arnau havia donat als seus estudiants de Montpeller el 1301, descrivien amb magnífic detall de quina manera el metge havia de diagnosticar i tractar un nou pacient per tal de garantir-se’n la confiança, una rèplica ben explícita del nou món català de “practicants de la medicina i els seus pacients” que els historiadors estaven començant a entendre. Ambdós completaren l'edició —volum XIV de la col·lecció— en 2014, i el dedicaren a la memòria de Juan Antonio Paniagua, que havia mort en 2010. Mentrestant (2007), McVaugh s'havia jubilat de l'ensenyament actiu i es trobà amb més temps lliure del que havia pensat. Per això, va enllestir una “edició de treball” del text més llarg d'Arnau, l’Speculum medicine, les grans dimensions del qual havien descoratjat altres de fer-ho. El comitè hi estigué d'acord, i McVaugh obtingué un ajut de la Mellon Foundation per a obtenir les reproduccions necessàries dels manuscrits conservats. Aquest volum de l'Opera (XIII) aparegué en 2018.

Al mateix temps, un altre projecte que l'havia seduït des de feia vint anys esdevingué possible. En 1999, McVaugh havia conegut Gerrit Bos en un congrés sobre Galè, i tots dos congeniaren immediatament. Bos era un hebraista i arabista de Colònia, i planejava una col·lecció d’edicions dels escrits mèdics de Maimònides, amb els originals àrabs i les seues traduccions a l'hebreu. McVaugh sabia que Ermengol Blasi, nebot d'Arnau de Vilanova, havia efectuat traduccions llatines de moltes d'aquestes obres (tot i que era controvertit si les havia fet a partir de l'hebreu o de l'àrab), i, captivat, s'oferí a aportar les edicions de les versions llatines per a acompanyar les dels textos àrabs i hebreus de Bos: els volums de les obres de Maimònides sobre l’Asma (2008), els Verins (2009), les Hemorroides (2012) i el Regiment de sanitat (2019) van anar apareixent amb aquest contingut, incorporant les traduccions d'Ermengol.

El treball sobre aquestes traduccions al llatí encoratjà McVaugh a examinar un text en el qual havia estat ocasionalment interessat des de feia cinquanta anys: un Regimen sanitatis atribuït a un “Avenzoar”, el qual s’havia pensat que era una traducció d’Arnau, però que llavors es va comprendre que, en realitat, era una traducció feta a Montpeller en 1299 per un equip format per un cristià i un jueu. El jueu, que el traduí de l’àrab, era Profatius (Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn), amic d'Ermengol, i sembla que més tard produí la seua pròpia versió hebrea de l'àrab. El cristià era un cirurgià de Montpeller, Bernat Honofredi. McVaugh començava a estudiar la versió llatina, que evidenciava que havia existit en un original i en una revisió. El text àrab no havia sobreviscut, però podia fer-s’hi una aproximació a partir de l'hebreu, i amb aquests materials ell, juntament amb Gerrit Bos i Joseph Shatzmiller, un col·lega hebraista de la Universitat de Duke, pogué descriure amb exemples específics com havia treballat aquell equip, primer preparant un esborrany de la traducció i després una versió corregida. La monografia que en resultà (Brill, 2019) constituí una contribució no únicament a l'estudi de les tècniques de la traducció medieval (contenia edicions de les versions llatina i hebrea) sinó també a una millor comprensió de la comunitat multicultural que hi havia a Montpeller en temps d'Arnau.

Tan sols uns pocs mesos després, la pandèmia aparegué en escena. McVaugh i Fernando Salmón aprofitaren aquella tranquil·litat forçada per a preparar un estudi i edició de l'obra inacabada d'Arnau de Vilanova De parte operativa per a les AVOMO, la publicació de la qual s'espera per a 2021.

Reconeixement

Cal reconèixer a Michael McVaugh l'admirable dedicació de tota una llarga vida a la recerca feta amb la màxima exigència. Tot plegat és una mostra, primer que res, del vigor assolit per una disciplina construïda sobre la base del coneixement profund de les fonts originals —els manuscrits de les obres doctrinals i els documents dels arxius—, que enllaça així amb els fundadors d’aquests estudis, al segle XIX. Segonament, demostra com n’és de profitós conjugar la història intel·lectual i la història social en els estudis històrics. En última instància, i no menys important, evidencia el valor de la implicació en la disciplina dels historiadors professionals, proveïts dels coneixements i de la metodologia dels estudis històrics actuals.

Aquest historiador i altres membres de la mateixa generació, com el seu col·lega i amic Luis García Ballester, obriren, a partir d’aquests fonaments, unes línies de treball suggeridores i font d'inspiració per als historiadors de la medicina de les promocions posteriors. Una via per la qual encara transitem.

Per saber-ne més

Galeria d'imatges

1. College Park (MD, EUA), amb altres nens del veïnat, al mig de la fila de darrere (V-J Day [14 d'agost] de 1945).
2. Rising Fawn (GA, EUA), estudiant una serp (agost de 1948).
3. Jalisco (Mèxic), amb el seu pare Rogers McVaugh (estiu de 1956).
4. París, amb la seva esposa Julia, a la seva esquerra (agost de 1963).
5. Granada, amb Susana García Martínez, filla de Luis García Ballester (estiu de 1977).
6. Ripoll (Catalunya), amb l'Orfeó Català, cantant 'El Pessebre' de Pau Casals, a dalt a la dreta, i Julia al cinquè lloc per l'esquerra de la segona filera de les dones (1982).
7. Cervera (Catalunya), amb Luis García Ballester, a l'arxiu històric, actual Arxiu Comarcal de la Segarra (octubre de 1986).
8. Montserrat (Catalunya), escalant la muntanya (estiu de 1989).
9. Chapel Hill (NC, EUA), al seu despatx de la Universitat (1993).
10. Chapel Hill (NC, EUA), davant de casa seva (abril de 1995).
11. Barcelona, amb Luis García Ballester i Juan Antonio Paniagua, els altres dos membres del comitè editorial de les AVOMO (maig de 2000).
12. Troyes (França), amb Danielle Jacquart i Katharine Park (primavera de 2001).
13. Birch Island (ME, EUA), amb Thomas Glick (agost de 2007).
14. Como (Itàlia), amb Chiara Crisciani (novembre de 2010).
15. Jerusalem, amb Samuel Kottek (abril de 2012).
16. Barcelona, amb Jon Arrizabalaga, Pedro Gil Sotres i Fernando Salmón, els membres del nou comitè editorial de les AVOMO (2013).
17. Chapel Hill (NC, EUA), amb una bibliotecària de la Universitat (abril de 2019).
18. Portada de 'Medicine before the Plague' (1993).
19. Portada de l''Inventarium sive Chirurgia magna' de G. de Chaulhac, ed. per M. S. Ogden i M. R. McVaugh (1997).
20. Portada del volum 13 ('Speculum medicine') de les AVOMO (2018).

Explicació i procedència de les imatges

1. College Park (MD, EUA), amb altres nens del veïnat, al mig de la fila de darrere (V-J Day [14 d'agost] de 1945).

2. Rising Fawn (GA, EUA), estudiant una serp (agost de 1948).

3. Jalisco (Mèxic), amb el seu pare Rogers McVaugh (estiu de 1956).

4. París, amb la seva esposa Julia, a la seva esquerra (agost de 1963).

5. Granada, amb Susana García Martínez, filla de Luis García Ballester (estiu de 1977).

6. Ripoll (Catalunya), amb l'Orfeó Català, cantant El Pessebre de Pau Casals, a dalt a la dreta, i Julia al cinquè lloc per l'esquerra de la segona filera de les dones (1982).

7. Cervera (Catalunya), amb Luis García Ballester, a l'arxiu històric, actual Arxiu Comarcal de la Segarra (octubre de 1986).

8. Montserrat (Catalunya), escalant la muntanya (estiu de 1989).

9. Chapel Hill (NC, EUA), al seu despatx de la Universitat (1993).

10. Chapel Hill (NC, EUA), davant de casa seva (abril de 1995).

11. Barcelona, amb Luis García Ballester i Juan Antonio Paniagua, els altres dos membres del comitè editorial de les AVOMO (2000).

12. Troyes (França), amb Danielle Jacquart i Katharine Park (primavera de 2001).

13. Birch Island (ME, EUA), amb Thomas Glick (agost de 2007).

14. Como (Itàlia), amb Chiara Crisciani (novembre de 2010).

15. Jerusalem, amb Samuel Kottek (abril de 2012).

16. Barcelona, amb Jon Arrizabalaga, Pedro Gil Sotres i Fernando Salmón, els membres del nou comitè editorial de les AVOMO (2013).

17. Chapel Hill (NC, EUA), amb una bibliotecària de la Universitat (abril de 2019).

18. Portada de Medicine before the Plague (1993).

19. Portada de l'Inventarium sive Chirurgia magna de G. de Chaulhac, ed. per M. S. Ogden i M. R. McVaugh (1997).

20. Portada del volum 13 (Speculum medicine) de les AVOMO (2018).

Bibliografia de Michael R. McVaugh

 

I. Llibres

The Regimen sanitatis of “Avenzoar”: Stages in the Production of a Medieval Translation (Leiden-Boston: Brill, 2019; Études sur le judaïsme médiéval, 79). [Amb Gerrit Bos i Joseph Shatzmiller].

Maimonides, On the Regimen of Health: A New Parallel Arabic-English Translation (Leiden-Boston: Brill, 2019; Medical Works of Moses Maimonides, 12). [Amb Gerrit Bos].

Arnau de Vilanova, Speculum medicine (Barcelona: Universitat de Barcelona-Fundació Noguera, 2018; Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, 13).

Arnau de Vilanova, Expositio super aphorismo Hippocratis “In morbis minus”; Repetitio super aphorismo Hippocratis “Vita brevis” (Barcelona: Universitat de Barcelona-Fundació Noguera 2015; Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, 14). [Amb Fernando Salmón].

Al-Rāzī, On the Treatment of Small Children (De curis puerorum): The Latin and Hebrew Translations (Leiden-Boston: Brill, 2015; Sir Henry Wellcome Asian Series, 14). [Amb Gerrit Bos].

Transmitting a Text through Three Languages: The Future History of Galen's ‘Peri anomalou dyskrasias’ (Filadèlfia: The American Philosophical Society, 2015; Transactions, 104.5). [Amb Gerrit Bos i Joseph Shatzmiller].

Maimonides, On Hemorrhoids (Provo, Utah: Brigham Young University Press, 2012; Medical Works of Moses Maimonides, 6). [Amb Gerrit Bos].

Arnau de Vilanova, Tractat sobre l’amor heroic (Barcelona: Barcino, 2011; Biblioteca Barcino, 7). [Amb Sebastià Giralt].

Arnau de Vilanova, Tractatus de humido radicali (Barcelona: Universitat de Barcelona-Fundació Noguera, 2010; Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, 5.2). [Amb Chiara Crisciani i Giovanna Ferrari].

Maimonides, On Poisons and the Protection against Lethal Drugs (Provo, Utah: Brigham Young University Press, 2009; Medical Works of Moses Maimonides, 5). [Amb Gerrit Bos].

Maimonides, On Asthma, vol. 2 (Provo, Utah: Brigham Young University Press, 2008; Medical Works of Moses Maimonides, 1). [Amb Gerrit Bos].

The Rational Surgery of the Middle Ages (Florència: SISMEL-Edizioni del Galluzzo, 2006; Micrologus' Library, 15).

Arnau de Vilanova, Translatio libri Albuzale de medicinis simplicibus (Barcelona: Universitat de Barcelona, 2005; Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, 17). [With José Martinez Gazquez, Ana Labarta, Danielle Jacquart i Lluís Cifuentes].

The Tabula Antidotarii of Armengaud Blaise and Its Hebrew Translation (Filadèlfia: The American Philosophical Society, 2000; Transactions, 90.6). [Amb Lola Ferre].

Arnau de Vilanova, Tractatus de intentione medicorum (Barcelona: Universitat de Barcelona-Fundació Noguera, 2000; Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, 5.1).

Arnau de Vilanova, Regimen Almarie (Barcelona: Universitat de Barcelona-Fundació Noguera, 1998; Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, 10.2). [Amb Lluís Cifuentes].

Inventarium sive Chirurgia magna Guigonis de Caulhiaco (Guy de Chauliac), 2 vols. (Leiden: Brill, 1997; Studies in Ancient Medicine, 14). [Vol. 2 amb Margaret S. Ogden].

Chapel Hill and Elisha Mitchell the Botanist (Chapel Hill: North Carolina Botanical Garden Foundation, 1996). [Amb Rogers McVaugh i Mary Ayers].

Arnau de Vilanova, Regimen sanitatis ad regem Aragonum (Barcelona: Universitat de Barcelona-Fundació Noguera, 1996; Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, 10.1). [Amb Luis García Ballester, Pedro Gil Sotres i Juan A. Paniagua].

Medicine before the Plague: Practitioners and Their Patients in the Crown of Aragon, 1285-1345 (Cambridge: Cambridge University Press, 1993; Cambridge History of Medicine. Edició en rústica: 2002).

Medical Licensing and Learning in Fourteenth-Century Valencia (Filadèlfia: The American Philosophical Society, 1989; Transactions, 79.6. Reimpr. dins Luis García Ballester, Medicine in a Multicultural Society: Christian, Jewish and Muslim Practitioners in the Spanish Kingdoms (1222–1610), Aldershot, Ashgate Variorum, 2001; Variorum Collected Studies Series, CS702, III). [Amb Luis García-Ballester i Agustín Rubio Vela].

Arnau de Vilanova, Tractatus de amore heroico; Epistola de dosi tyriacalium medicinarum (Barcelona: Universitat de Barcelona, 1985; Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, 3).

A Latin Technical Phlebotomy and Its Middle English Translation (Filadèlfia: The American Philosophical Society, 1984; Transactions, 74.2). [Amb Linda E. Voigts].

Arnau de Vilanova, Translatio libri Galieni de rigore et tremore et iectigatione et spasmo (Barcelona: Universitat de Barcelona, 1981; Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, 16).

The Elusive Science: Origins of Experimental Psychical Research (Baltimore-Londres: The Johns Hopkins University Press, 1980). [Amb Seymour H. Mauskopf].

Arnau de Vilanova, Aphorismi de gradibus (Granada-Barcelona: Universitat de Barcelona, 1975; Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, 2. Reimpr. amb índexs, Barcelona: Universitat de Barcelona, 1992).

 

II. Iniciatives editorials

Coeditor, Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia (Barcelona: Universitat de Barcelona-Fundació Noguera) (1975-2000: amb Luis García Ballester i Juan Antonio Paniagua; 2000-: amb Jon Arrizabalaga, Pedro Gil-Sotres i Fernando Salmón). Volums publicats: 2 (1975); 3 (1985); 4 (1988); 5.1 (2000); 5.2 (2010); 6.1 (1990), 6.2 (1993); 7.1 (2005); 10.1 (1996), 10.2 (1998); 11 (1999); 13 (2018); 14 (2014) 15 (1985); 16 (1981); 17 (2004).

Coeditor, Texts and Contexts: Studies in Ancient and Medieval Science in Honor of John E. Murdoch's Seventieth Birthday (Leiden: Brill, 1997; Brill's Studies in Intellectual History, 78). [Amb Edith Sylla].

Coeditor, Renaissance Medical Learning: Evolution of a Tradition (dins Osiris, 6 [1990]). [Amb Nancy G. Siraisi].

 

III. Articles i capítols de llibre

“Twelfth-Century Latin Medicine in Hebrew Garb: Doeg the Edomite as a Cultural Intermediary”, Medieval Encounters, 26 (2020), 226-284. [Amb Gad Freudenthal i Kate Mesler].

“Hippocrates at Montpellier”, dins 'Sicut dicit': Editing Ancient and Medieval Commentaries on Authoritative Texts, ed. Shari Boodts, Pieter De Leemans i Stefan Schorn (Turnhout: Brepols, 2019), 47-67.

“Teodorico Borgognoni: From Surgeon’s Son to Surgical Author”, dins Teoria e pratica medica nel basso Medioevo: Teodorico Borgognoni vescovo, chirurgo, ippiatra, ed. Francesca Roversi Monaco (Florència: SISMEL-Edizioni del Galluzzo, 2019), 65-74.

“Averroes Comes to Montpellier”, dins De l’homme, de la nature et du monde: mélanges d’histoire des sciences médiévales offerts à Danielle Jacquart, ed. Nicolas Weill-Parot et al. (Ginebra: Droz, 2019), 212-236.

“'Tabula tantum': The History of a Genre That Failed”, dins Écritures médicales: discours et genres, de la tradition antique à l’époque moderne, ed. Laurence Moulinier-Brogi i Marilyn Nicoud (Lió-Avinyó: CIHAM, 2019), 133-153.

“Galen in the Medieval Universities, 1200-1400”, dins Brill’s Companion to the Reception of Galen, ed. Petros Bouras-Vaillianatos and Barbara Zipser (Leiden-Boston: Brill, 2019), 381-392.

“A Miscellany? Or the Evolution of a Mind? MS Munich CLM 534”, Micrologus, 27 (2019), 71-86.

“Reading Averroes”, dins Convivencia and Medieval Spain: Essays in Honor of Thomas F. Glick, ed. Mark T. Abate (Cham, Suïssa: Springer International-Basingstoke, RU: Palgrave Macmillan, 2019), 409-421 and C1-C2.

“Early American Sunspot Drawings from the ‘Year without a Summer’”, Space Weather, 15 (2017), 857-860. [Amb William F. Denig].

“Arnau de Vilanova in Naples”, dins Arnaldo da Villanova e la Sicilia, ed. Giuseppe Pantano (Palerm: Officina di Studi Medievali, 2017), 77-87.

“Determining a Drug’s Properties: Medieval Experimental Protocols”, Bulletin of the History of Medicine, 91 (2017), 183-209.

“In a Montpellier Classroom,” dins Professors, Physicians and Practices in the History of Medicine: Essays in Honor of Nancy Siraisi, ed. Gideon Manning i Cynthia Klestinec (Berlín: Springer, 2017), 29-48.

“Pharmacie pratique et théorie médicale à la fin du XIIIe siècle”, dins Science et technique au Moyen Âge (XIIe-XVe siècle), ed. Joël Chandelier, Catherine Verna i Nicolas Weill-Parot (Saint-Denis: Presses Universitaires de Vincennes, 2017), 305-319.

“When Universities First Encountered Surgery”, Journal of the History of Medicine and Allied Sciences, 72 (2017), 6-20.

“From the Old World to the New: The Circulation of the Blood”, dins 'Summa doctrina et certa experientia': studi su medicina e filosofia per Chiara Crisciani, ed. Gabriella Zuccolin (Florència: SISMEL-Edizioni del Galluzzo, 2017; Micrologus’ Library, 79), 409-427. [Amb Nancy Siraisi].

“Arnau de Vilanova at the Summit of Oloron (1287): A Major Inflection Point in the Life of a Medieval Physician”, Journal of Medieval History, 42 (2016), 588-602. [Amb Theo H. M. Falke].

“On the Individuality of the Medieval Translator”, in Medieval Textual Cultures, ed. Faith Wallis i Robert Wisnovsky (Berlín-Boston: De Gruyter, 2016), 133-143.

“Why Rhazes?”, Micrologus, 24 (2016), 43-71.

“In Memoriam: Charles Gillispie in the Genesis of the History of Science”, Newsletter of the History of Science Society, 45/1 (gener 2016), 23-27. [Amb Seymour Mauskopf].

“Sobre la vida d’un metge valencià: Martí de la Calçaroja”, Afers, 82 (2015), 409-420.

“Medicine”, dins Dante in Context, ed. Zygmunt G. Baranski i Lino Pertile (Cambridge: Cambridge University Press, 2015), 189-199.

“Medicine in the Medieval Urban Mediterranean World”, dins Ciutats mediterrànies: civilització i desenvolupament = Villes méditerranéennes: civilisation et développement, ed. Antoni Riera, Josep Guitart i Salvador Giner (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2015), 222-227.

“Dos segles d'estudis sobre el pensament mèdic d'Arnau de Vilanova”, dins Actes de la III Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova, ed. Josep Perarnau i Espelt (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2014; reimpr. dins Arxiu de Textos Catalans Antics, 30 [2011-2013]), 23-25.

“The Writing of the Speculum medicine and Its Place in Arnau de Vilanova's Last Years”, dins Actes de la III Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova, ed. Josep Perarnau i Espelt (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2014; reimpr. dins Arxiu de Textos Catalans Antics, 30 [2011-2013]), 293-304.

“Medical Values and Behavior: A View from 1380s Montpellier”, dins Medical Ethics: Premodern Negotiations between Medicine and Philosophy, ed. Mariacarla Gadebusch Bondio (Stuttgart: Franz Steiner, 2014), 73-89.

“Arnau de Vilanova’s Marseille Investments”, Revista Catalana de Teologia, 38/2 [Miscel·lània d’homenatge al Prof. Dr. Josep Perarnau i Espelt] (2013), 1187-1197. [Amb Martin Aurell].

“Latin into Hebrew—Twice Over! Presenting Latin Scholastic Medicine to a Jewish Audience”, dins Latin-into-Hebrew: Texts and Studies, ed. Resianne Fontaine i Gad Freudenthal, vol. 1 (Leiden-Boston: Brill, 2013), 31-43 i 455-468. [Amb Susan Einbinder].

“The Future of a Disease: The Impact of Galen’s De crisi on Medieval Medical Thought”, dins Die mantischen Künste und die Epistemologie prognostischer Wissenschaften im Mittelalter, ed. Alexander Fidora (Colònia-Weimar-Vienna: Böhlau, 2013), 131-150.

“El món mèdic de Castelló d’Empúries a principis del segle XIV”, Mot so razo, 10-11 (2011-2012), 1-16.

“Losing Ground: The Disappearance of Attraction from the Kidneys,” dins Blood, Sweat and Tears: The Changing Concepts of Physiology from Antiquity into Early Modern Europe, ed. Manfred Horstmannshof, Helen King i Claus Zittel (Leiden-Boston: Brill, 2012), 103-135.

“Academic Medicine and the Vernacularization of Medieval Surgery: The Case of Bernat de Berriac”, dins El saber i les llengües vernacles a l’època de Llull i Eximenis, ed. Anna Alberni, Lola Badia, Lluís Cifuentes i Alexander Fidora (Barcelona: Abadia de Montserrat, 2012), 257-281.

“Fistulas, the Knee, and the ‘Three-Dimensional’ Body,” dins Medicine and Space: Body, Surroundings, and Borders in Antiquity and the Middle Ages, ed. Patricia A. Baker, Han Nijdam i Karine van’t Land (Leiden-Boston: Brill, 2012), 24-36, amb làm.

“[Obituari:] John Emery Murdoch”, Speculum, 86 (2011), 855-857. [Amb Edith D. Sylla i Edward Grant].

“‘Ars Longa’”, Micrologus, 19 (2011), 325-348.

“The Medieval Appropriation of Maimonides”, dins Rethinking Otherness Seminar (Barcelona: Institució Milà i Fontanals (CSIC), 2011; IMF-CSIC Working Papers, 1), 1-15.

“Medicine and Arts in Thirteenth-Century Paris”, dins Crossing Boundaries at Medieval Universities, ed. Spencer E. Young (Leiden-Boston: Brill, 2011), 189-211.

“Bernard de Gordon,” “Galen and Galenism in the Middle Ages,” “Gilbertus Anglicus,” “Guy de Chauliac,” “Hippocrates” i “Teodorico Borgognoni”, dins Oxford Dictionary of the Middle Ages, ed. Robert E. Bjork (Oxford: Oxford University Press, 2010).

“Who Was Gilbert the Englishman?”, dins The Study of Medieval Manuscripts of England: Festschrift in Honor of Richard W. Pfaff, ed. George Hardin Brown i Linda Ehrsam Voigts (Tempe: ACMRS, 2010; MRTS, 384), 295-324.

“Don Juan Antonio”, Dynamis, 30 (2010), 315-316.

“Towards a Stylistic Grouping of the Translations of Gerard of Cremona”, Mediaeval Studies, 71 (2009), 99-112.

“Historical Awareness in Medieval Surgical Treati[s]es”, dins Geschichte der Medizingeschichtsschreibung: Historiographie unter dem Diktat literarischer Gattungen von der Antike bis zur Aufklärung, ed. Thomas Rütten (Remscheid: Gardez!, 2009), vol. 1, 171-199.

“The ‘Experience-Based Medicine’ of the Thirteenth Century”, Early Science and Medicine, 14 (2009), 105-130.

“Is There a Salernitan Surgical Tradition?”, dins La Collectio Salernitana di Salvatore de Renzi, ed. Danielle Jacquart i Agostino Paravicini Bagliani (Florència: SISMEL-Edizioni del Galuzzo, 2008), 61-77.

“Arnald of Villanova”, dins New Dictionary of Scientific Biography, ed. Noretta Koertge, vol. 1 (Farmington Hills: Thomson Gale, 2008), 107-108.

“Foxglove, Digitalis, and the Limits of Empiricism”, dins Natura, scienze e società medievali: studi in onore di Agostino Paravicini Bagliani, ed. Claudio Leonardi i Francesco Santi (Florència: SISMEL-Edizioni del Galluzzo, 2008), 177-193.

“Richard Wiseman and the Medical Practitioners of Restoration London,” Journal of the History of Medicine and Allied Sciences, 62 (2007), 125-140.

“Petrarch’s Scabies”, dins Petrarca e la medicina: atti del Convegno di Capo d’Orlando, 27-28 giugno 2003, ed. Monica Berté, Vincenzo Pera i Tiziana Pesenti (Messina: Centro Interdipartimentale di Studi Umanistici, 2006), 53-76.

“Arnau de Vilanova and Paris: One Embassy or Two?”, Archives d’Histoire Doctrinale et Littéraire du Moyen Âge, 73 (2006), 29-42.

“Rhine Research Center” i “Rice Diet”, dins Encyclopedia of North Carolina, ed. William S. Powell (Chapel Hill: University of North Carolina Press, 2006), pp. 971-972 i 972.

“Niccolò da Reggio’s Translations of Galen and Their Reception in France”, Early Science and Medicine, 11 (2006), 275-301.

“Arnau de Vilanova and the Pathology of Cognition,” dins Corpo e anima, sensi interni e intelletto dai secoli XIII-XIV ai post-cartesiani e spinoziani, ed. Graziella Federici Vescovini, Valeria Sorge i Carlo Vinti (Turnhout: Brepols, 2005), 119-138.

“Chemical Medicine in the Medical Writings of Arnau de Vilanova”, dins Actes de la II Trobada internacional d’estudis sobre Arnau de Vilanova, ed. Josep Perarnau i Espelt (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2005; reimpr. dins Arxiu de Textos Catalans Antics, 30 [2004-2005]), 239-264.

“Pierre Duhem”, dins Rewriting the Middle Ages in the Twentieth Century, ed. Jaume Aurell i Francisco Crosas (Turnhout: Brepols, 2005), 57-67.

“Surgery in the Fourteenth-Century Faculty of Medicine of Montpellier”, dins L’Université de Médicine de Montpellier et son rayonnement (XIIIe-XVe siècles): actes du colloque international de Montpellier [...], 17-19 mai 2001, ed. Daniel Le Blévec i Thomas Granier (Turnhout: Brepols, 2005), 39-49.

“La medicina i els metges a la baixa edat mitjana”, dins La ciència en la història dels Països Catalans, I: Dels àrabs al Renaixement, ed. Joan Vernet i Ramon Parés (València: Institut d’Estudis Catalans, 2004), 363-370.

“Arnau de Vilanova”, dins La ciència en la història dels Països Catalans, I: Dels àrabs al Renaixement, ed. Joan Vernet i Ramon Parés (València: Institut d’Estudis Catalans, 2004), 443-453.

“Winchester, Henry of”, dins Oxford Dictionary of National Biography, vol. 59 (Oxford: Oxford University Press, 2004), 689.

“Le coût de la pratique et l’accès aux soins au XIVe siècle: l’exemple de la ville catalane de Manresa”, Médiévales, 46 (2004), 45-54.

“Disease,” “Hygiene, Personal” i “Physicians”, dins Dictionary of the Middle Ages, Supplement I, ed. William Chester Jordan (Nova York: Thomson - Gale, 2004), 164-166, 283-286 i 474-476.

“'Incantationes' in Late Medieval Surgery”, dins 'Ratio et superstitio': Essays in Honor of Graziella Federici Vescovini, ed. Giancarlo Marchetti, Orsola Rignani i Valeria Sorge (Lovaina la Nova: Brepols, 2003), 321-345.

“Alchemy in the Chirurgia of Teodorico Borgognoni”, dins Alchimia e medicina nel Medioevo, ed. Chiara Crisciani i Agostino Paravicini Bagliani (Florència: SISMEL-Edizioni del Galluzzo, 2003), 55-75.

“Guillem de Béziers and His Informatio scolaribus suis”, History of Universities, 18/2 (2003), 1-33. [Amb José Martínez Gázquez i Luis García Ballester].

“Garcia i Ballester, Lluís” i “Paniagua Arellano, Juan Antonio”, dins Diccionari d’historiografia catalana, ed. Antoni Simon i Tarrés (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003), 509-510 i 892.

“Christian Science” i “Arnau de Vilanova”, dins Medieval Iberia: An Encyclopedia, ed. E. Michael Gurli (Nova York: Routledge, 2003), 742-743 i 837-838.

“Ibn Zuhr (Avenzoar)’s Description of a Verrucous Malignancy of the Colon (with an English Translation from the Arabic and Notes on Its Hebrew and Latin Versions)”, Canadian Bulletin of Medical History, 19 (2002), 431-440. [Amb Henry A. Azar i Joseph Shatzmiller].

“‘Coriandri bulliti in aceto et exsiccati’: An Arnaldian Touchstone?”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 21 (2002), 659-663.

“Smells and the Medieval Surgeon”, Micrologus, 10 (2002), 113-132.

“The Lost Latin Galen”, dins The Unknown Galen, ed. Vivian Nutton (Londres: Institute of Classical Studies, University of London, 2002), 153-164.

“Luis García Ballester: Personal Recollections”, Dynamis, 22 (2002), 473-476.

“The 25th-Anniversary Volume of the AVOMO: De intentione medicorum = El volum del 25è aniversari de les AVOMO: De intentione medicorum”, dins Arnaldi de Vilanova Opera Medica Omnia (1975-2000): 25 anys d’un projecte internacional (Barcelona: Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’IEC, 2001; Col·loquis d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 3), 23-24 i 25-26.

“Moments of Inflection: The Careers of Arnau de Vilanova”, dins Religion and Medicine in the Middle Ages, ed. Peter Biller i Joseph Ziegler (York: York Medieval Press, 2001), 47-68.

“Cataracts and Hernias: Aspects of Surgical Practice in the Fourteenth Century”, Medical History, 45 (2001), 319-340.

“Surface Meanings: The Identification of Apostemes in Medieval Surgery”, dins Medical Latin from the Late Middle Ages to the Eighteenth Century, ed. Wouter Bracke i Herwig Deumens (Brussel·les: Koninklijke Academie voor Geneeskunde, 2000), 13-29.

“Surgical Education in the Middle Ages”, Dynamis, 20 (2000), 283-304.

Descripcions de manuscrits per a Les Chroniques de Hainaut: ambitions d’un prince bourguignon, ed. Christiane Van den Bergen-Pantens (Turnhout: Brepols, 2000), 221-222.

“Treatment of Hernia in the Later Middle Ages: Surgical Correction and Social Construction”, dins Medicine from the Black Death to the French Disease, ed. Roger French, Jon Arrizabalaga, Andrew Cunningham i Luis García Ballester (Aldershot: Ashgate, 1998), 131‑155.

“Commenting on Aphorisms 1.1: Deontological Training in the Medieval Medical Schools”, dins Papers of the Articella Project Meeting (Cambridge, December 1995) (Cambridge-Barcelona: Cambridge Wellcome Unit for the History of Medicine - CSIC, 1998; Articella Studies: Texts and Interpretation in Medieval and Renaissance Medical Teaching, 3), 11‑12.

“The Names and Powers of the Baths of Pozzuoli and Baia” [trad. anglesa], dins Petrus de Ebolo, Nomina et virtutes balneorum Putheoli et Baiarum, ed. Luis García Ballester (València: Universitat de València, 1997), 165-185.

“Armengaud Blaise as a Translator of Galen”, dins Texts and Contexts: Studies in Ancient and Medieval Science in Honor of John E. Murdoch's Seventieth Birthday, ed. Edith Sylla i Michael McVaugh (Leiden: Brill, 1997), 115-133.

“Bedside Manners in the Middle Ages”, Bulletin of the History of Medicine, 71 (1997), 201-223.

“Medicine in the Latin Middle Ages”, dins Western Medicine: An Illustrated History, ed. Irvine Loudon (Oxford: Oxford University Press, 1997), 54-65.

“‘I Always Wish I Could Go Back’: Sigerist the Medievalist”, dins Making Medical History: The Life and Times of Henry E. Sigerist, ed. Elizabeth Fee i Theodore M. Brown (Baltimore-Londres: Johns Hopkins University Press, 1997), 162-178.

“Therapeutic Method in the Later Middle Ages: Arnau de Vilanova on Medical Contingency”, Caduceus, 11 (1995), 73-86. [Amb Luis García Ballester].

“Two Texts, One Problem: The Authorship of the Antidotarium and De venenis attributed to Arnau de Vilanova”, dins Actes de la I Trobada internacional d’estudis sobre Arnau de Vilanova, ed. Josep Perarnau i Espelt (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1995), vol. 2, 75-94; reimpr. dins Arxiu de Textos Catalans Antics, 14 (1995), 75-94.

“Introduction [to HSS Distinguished Lecture delivered by B. J. T. Dobbs]”, Isis, 85 (1994), 631-632.

“‘Petrus Cellerarius discipulus Arnaldi de Villanova’”, dins Comprendre et maîtriser la nature au Moyen Âge: mélanges d’histoire des sciences offerts à Guy Beaujouan, ed. Danielle Jacquart (Ginebra: Droz, 1994), 337-350.

“La regulación de las profesiones sanitarias en el siglo XIV: la peculiaridad de Valencia”, dins Historia y medicina en España: homenaje al profesor Luis S. Granjel, ed. Juan Riera Palmero (Valladolid: Junta de Castilla y León, 1994), 35-55. [Amb Luis García Ballester i Agustín Rubio Vela].

“Medical Knowledge at the Time of Frederick II”, Micrologus, 2 (1994), 3-17. [També en trad. italiana: “Conoscenze mediche”, dins Federico II e le scienze, ed. Pierre Toubert i Agostino Paravicini Bagliani (Palerm: Sellerio, 1994), 109-121].

“Royal Surgeons and the Value of Medical Learning: The Crown of Aragon, 1300-1350”, dins Practical Medicine from Salerno to the Black Death, ed. Luis García Ballester, Roger K. French, Jon Arrizabalaga i Andrew Cunningham (Cambridge: Cambridge University Press, 1993), 211-236.

“Strategie terapeutiche: la chirurgia”, dins Storia del pensiero medico occidentale. 1: Antichità e Medioevo, ed. Mirko D. Grmek (Roma: Laterza, 1993), 371-398. [També en trad. francesa: Histoire de la pensée médicale en Occident. 1. Antiquité et Moyen Âge (París: Éditions du Seuil, 1995), 239-255]. [També en trad. alemanya: Die Geschichte des medizinischen Denkens: Antike und Mittelalter (Munic: Beck, 1996), 293-311]. [També en trad. anglesa: Western Medical Thought from Antiquity to the Middle Ages (Cambridge, MA: Harvard University Press, 1998), 273-290].

“The Aphorisms of Armengaud Blaise”, dins Cultuurhistorische Caleidoscoop: aangeboden aan Prof. Dr. Willy L. Braekman, ed. Christian de Backer (Gant: Stichting Mens en Kultuur, 1992), 415-419.

“Arnau de Vilanova’s Regimen Almarie (Regimen castra sequentium) and Medieval Military Medicine”, Viator, 23 (1992), 201-213.

“William McDougall”, dins Dictionary of North Carolina Biography, ed. William S. Powell, vol. 4 (Chapel Hill-Londres: University of North Carolina Press, 1991), 140-141. [Amb Seymour H. Mauskopf].

“Bernat de Berriacho (fl. 1304-43) and the Ordinacio of Bishop Ponç de Gualba”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 9 (1990), 240-254.

“The Nature and Limits of Medical Certitude at Early Fourteenth-Century Montpellier”, Osiris, 6 (1990), 62-84.

“Elisha Mitchell’s Books and the University of North Carolina Library (Part 2)”, The Bookmark, 56 (1990), 31-70.

“The Medical Faculty at Early Fourteenth-Century Lérida”, History of Universities, 8 (1989), 1-25. [Amb Luis García Ballester].

“Nota sobre el control de la actividad médica y quirúrgica de los barberos (barbers, barbitonsores) en los furs de Valencia de 1329”, dins Homenatge al doctor Sebastià Garcia Martínez (València: Universitat de València - Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1988), vol. 1, 73-88. [Amb Luis García Ballester].

“Elisha Mitchell’s Books and the University of North Carolina Library (Part 1)”, The Bookmark, 55 (1987), 27-54.

“Francis X. Dercum and Animal Locomotion”, Caduceus, 3 (1987), 1-35 + 1 làm.

“Medicine, History of”, dins Dictionary of the Middle Ages, ed. Joseph Reese Strayer, vol. 8 (Nova York: Scribner’s, 1987), 247-254.

“The Two Faces of a Medical Career: Jordanus de Turre of Montpellier”, dins Mathematics and Its Applications to Science and Natural Philosophy in the Middle Ages, ed. Edward Grant i John Murdoch (Cambridge: Cambridge University Press, 1987), 301-324.

“The Births of the Children of Jaime II”, Medievalia, 6 (1986), 7-16.

“Las ediciones renacentistas de Arnau de Vilanova: su valor para la edición crítica de sus obras medicas”, Asclepio, 27 (1985), 39-66. [Amb Luis García Ballester, Eustaquio Sánchez Salor i Anna Trias].

“Elisha Mitchell’s Library as an Index to His Scientific Interests”, Journal of the Elisha Mitchell Scientific Society, 100 (1984), 50-56.

“Further Documents for the Biography of Arnau de Vilanova”, Dynamis, 2 (1982), 363-372.

“Extra-Sensory Perception and the Research Tradition of Parapsychology”, dins J. B. Rhine: On the Frontiers of Science, ed. K. Ramakrishna Rao (Jefferson, NC-Londres: McFarland, 1982), 76-82. [Amb Seymour H. Mauskopf].

“The Authorship of the Galenic Compendium de interioribus, ‘Quoniam diversitas...’”, Dynamis, 1 (1981), 225-229.

“Joseph Banks Rhine (1895-1980)”, American Psychologist, 36 (1981), 310-311.

“Galen On Tremor, Palpitation, Spasm, and Rigor”, Transactions and Studies of the College of Physicians of Philadelphia, Series V, 1/3 (setembre 1979), 183-210. [Amb David Sider].

“The Controversy over Statistics in Parapsychology, 1934-1938”, dins The Reception of Unconventional Science, ed. Seymour H. Mauskopf (Boulder: Westview - American Association for the Advancement of Science, 1979), 105-123. [Amb Seymour H. Mauskopf].

“Girolamo Ruscelli”, dins Dictionary of Scientific Biography, ed. Charles C. Gillispie, vol. 15 (Nova York: Scribner’s, 1978), 491-492.

“Parapsychology and the American Psychologists: A Study of Scientific Ambivalence”, dins The Philosophy of Parapsychology: Proceedings of an International Conference Held in Copenhagen, Denmark, August 25-27, 1976, ed. Betty Shapin i Lisette Coly (Nova York: Parapsychology Foundation, 1977), 216-236. [Amb Seymour H. Mauskopf].

“Two Montpellier Recipe Collections”, Manuscripta, 20 (1976), 175-180.

“J. B. Rhine’s Extra-Sensory Perception and Its Background in Psychical Research”, Isis, 67 (1976), 161-189. [Amb Seymour H. Mauskopf].

“Parapsychology”, dins Dictionary of American History, vol. 5 (Nova York: Scribner’s, 1976), 212-213. [Amb Seymour H. Mauskopf].

“The ‘Venable Collection’ in the History of Chemistry at the University of North Carolina”, Ambix, 22 (1975), 154-155. [També a: Library Notes (Biblioteca de la Universitat de Carolina del Nord), 311 (November 1, 1974), 2-3].

“Rufinus”, dins Dictionary of Scientific Biography, ed. Charles C. Gillispie, vol. 11 (Nova York: Scribner’s, 1975), 601.

“An Early Discussion of Medicinal Degrees at Montpellier by Henry of Winchester”, Bulletin of the History of Medicine, 49 (1975), 57-71.

La secció mèdica (“Medicine”, 700-808) i altre material dins A Source Book in Medieval Science, ed. Edward Grant (Cambridge, MA: Harvard University Press, 1974).

“Historical Perspective and Parapsychology”, Journal of Parapsychology, 38 (1974), 312-323. [Amb Seymour H. Mauskopf].

“The ‘Humidum Radicale’ in Thirteenth-Century Medicine”, Traditio, 30 (1974), 259-283.

“Nota sobre las relaciones entre dos maestros de Montpellier: Arnau de Vilanova y Bernardo Gordon”, Asclepio, 25 (1973), 331-336.

“Theriac at Montpellier 1285-1325 (with an Edition of the Questiones de tyriaca of William of Brescia)”, Sudhoffs Archiv, 56 (1972), 113-144.

“Frederick II of Hohenstaufen”, dins Dictionary of Scientific Biography, ed. Charles C Gillispie, vol. 5 (Nova York: Scribner’s, 1972), 146-148.

“Fulbert of Chartres’ Notes on Arabic Astronomy”, Manuscripta, 15 (1971), 172-177. [Amb Frederick Behrends].

“The Experimenta of Arnald of Villanova”, Journal of Medieval and Renaissance Studies, 1 (1971), 107-118.

“A Galenic Model for Quantitative Physiological Reasoning: A Further Note”, Bulletin of the History of Medicine, 45 (1971), 179-180. [Amb Seymour H. Mauskopf].

“Constantine the African”, dins Dictionary of Scientific Biography, ed. Charles C. Gillispie, vol. 3 (Nova York: Scribner’s, 1971), 393-395.

“Arnald of Villanova”, dins Dictionary of Scientific Biography, ed. Charles C. Gillispie, vol. 1 (Nova York: Scribner’s, 1970), 289-291.

“The Position of Alware Street in Mediaeval Winchester”, Proceedings of the Hampshire Field Club, 24 (1969), 82-85.

“Quantified Medical Theory and Practice at Fourteenth-Century Montpellier”, Bulletin of the History of Medicine, 43 (1969), 397-413.

“Arnald of Villanova and Bradwardine’s Law”, Isis, 58 (1967), 56-64. [Reimpr. dins The Scientific Enterprise in Antiquity and the Middle Ages, ed. Michael H. Shank (Chicago: University of Chicago Press, 2001), 363-371].

“‘Apud antiquos’ and Mediaeval Pharmacology”, Medizinhistorisches Journal, 1 (1966), 16-23.

“Effect of Rapid and Transitory Changes in Blood and Urine pH on NH4 Excretion”, American Journal of Physiology, 204 (1963), 1077-1085. [Amb Lawrence P. Sullivan].

 

Michael R. McVaugh 2020

(amb la col·lab. de Carmel Ferragud, Lluís Cifuentes i Antònia Carré)

Centre de Documentació Ramon Llull

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Institut Interuniversitari Lopez Piñero

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València