MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib36929 (02 / April / 2026)

Darrera modificació: 2026-03-17
Bases de dades: Sciència.cat

Bridgewater Mateu, Pol - Marcé Sánchez, Jaume, "La formació d'una primera política hospitalària municipal. Barcelona i l'evolució de l'hospital d'en Pere Desvilar a finals de l'Edat Mitjana", Anuario de Estudios Medievales, 55/2 (2025), 1469.

Resum
Aquest article descriu el desplegament de la primera política hospitalària municipal a Barcelona durant la baixa edat mitjana. A tal fi, es posarà en relació l'agència del govern amb les transformacions que va experimentar l'hospital fundat l'any 1308 per Pere Desvilar. L'hospital va passar a ser completament tutelat pel Consell i va esdevenir el principal dispositiu assistencial del govern. Es farà un èmfasi especial en les intervencions que el municipi va emprendre durant la dècada dels anys setanta del segle XIV, quan va acordar desdoblar la institució en dos centres separats, un dedicat al repartiment de porcions i l'altre a l'acollida de pobres malalts. La coexistència de dues institucions associades al govern de la ciutat perduraria fins a l'any 1401, amb la creació de l'hospital de la Santa Creu. Mentre que l'hospital per a pobres malalts s'integraria en el nou hospital general, l'hospital-almoina instituït per en Pere Desvilar perviuria fins al segle XIX.
Matèries
Hospitals
Societat
URL
https:/​/​estudiosmedievales.revistas.csic.es/​index.p ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).