Josep Rodrigo Pertegàs (1854-1930)

Rodrigo Pertegàs era un home que gaudia d’una bona posició econòmica, i aquest fet li garantia una certa influència social, com ho demostra la presència que tingué en nombroses associacions: el Círculo de Bellas Artes de València, la Sociedad de Agricultura i el Centro de Cultura Valenciana (del qual fou director des de 1915). Es va integrar en 1895 en la junta directiva de Lo Rat Penat, però, tot i que estigué estretament vinculat al ratpenatisme, sempre mantingué una postura discreta i no excessivament participativa en la institució. També fou acadèmic corresponsal de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (des de 1901) i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de València (des de 1922).

Els erudits que participaven en el valencianisme cultural, particularment en el seu vessant historiogràfic, eren sovint polítics en actiu o bé exercien ocupacions no relacionades amb l’ensenyament i la recerca en història, com ara alguns metges o clergues. Amb ells, la història, en general, i la història de la medicina, en particular, es posava al servei d'un ideal i d’un projecte de recuperació i regeneració cultural i científica, i també del redreçament d'una llengua ocultada o desconeguda.

De gran importància fou també la labor desenvolupada des del cercle de Castelló de la Plana al voltant de la Sociedad Castellonense de Cultura i el seu Boletín. Aquesta societat es va fundar el 1919, amb una filiació burgesa i catòlica semblant a la de les que sorgien a València. Rodrigo Pertegàs mantingué una relació intensa amb alguns dels seus membres.

Es de remarcar l'interés del nostre metge per col·leccionar tota mena d’elements relacionats amb el folklore i l'etnologia (refranys, cançons, jocs, festes, etc.), sens dubte, una viva mostra del seu compromís amb tot allò que tingués a veure amb la cultura valenciana. Rodrigo Pertegàs pertanyia a la societat gastronòmica esportiva Gaster-Club, fundada per Santiago Ramón y Cajal, amb el qual l’unia una relació d’amistat. Hi feia excursions lúdiques i culturals, que després de la marxa de Cajal continuà amb el botànic Vicent Guillén i Marco. Hi havia també en tot allò un cert interès per lluitar per la preservació del patrimoni arquitectònic, arqueològic i antropològic valencià.

Un tret que va definir sempre Rodrigo Pertegàs fou la seua pregona religiositat. Era membre de nombroses confraries i associacions de caire religiós, en les quals participava activament. A més, tenia molts amics entre el clergat, entre els quals destaca el canonge i historiador Josep Sanchis Sivera (1867-1937), que esdevindria el seu marmessor testamentari. Cal recordar que a les acaballes del segle XIX, i al caliu de l'encíclica Rerum novarum del papa Lleó XIII (1889), es gestà un important moviment catòlic que s’interessava pels problemes socials, i que a València assolí un fort arrelament. Rodrigo Pertegàs sentí una forta adhesió a aquests principis, que inspiraren una de les seues obres més ambicioses, però que mai veié la llum: la història del treball i del moviment obrer al País València; una obra que, escrita en valencià, pretenia presentar als Jocs Florals de 1892, organitzats per Lo Rat Penat amb el suport de l'Ajuntament de València, amb el títol Estudi crítich sobre l'estad social y econòmich de les clases obreres en València, desde els temps forals fins a nostres dies.

La nòmina d’erudits, historiadors i interessats per la cultura que tingueren relació amb Rodrigo Pertegàs és sorprenent. Era un referent en el món cultural valencià de finals del segle XIX i l’inici del XX. L’intercanvi epistolar amb alguns eminents estudiosos de l'àmbit de l'antiga Corona d'Aragó és abundant i palesa una relació en la qual Rodrigo Pertegàs oferia els seus serveis d'eminent paleògraf i bon coneixedor de la documentació de tots els arxius i biblioteques de la ciutat de València. No és estrany que Francesc de Borja Moll recorregués a ell com a col·laborador actiu en el Diccionari Català-Valencià-Balear, com queda palès a la introducció de l'obra.

Amb el temps, la investigació històrica acabà essent per a ell una autèntica obsessió i un quefer absorbent, que no li deixava temps quasi per a res més. La seua forma d'entendre la història s'ha de lligar al mestratge del canonge de Dénia, Roc Chabàs, mestre d'una generació d'erudits i historiadors valencians. Investigador metòdic, fou el primer en recórrer a les fonts arxivístiques i, fins i tot, arqueològiques per anar donant resposta a molts temes concrets de la història valenciana pels quals hi havia hagut escàs o nul interès. S'abandonava així la gran síntesi, l’única forma de fer història que llavors entenia l'estament universitari, metodologia a la qual condemnava la migradesa de les dades documentals conegudes fins aquell moment.

Rodrigo Pertegàs no desconeixia els corrents historiogràfics europeus. Per una banda, el domini d'altres llengües, el francès i l'alemany concretament, li varen permetre traduir diverses obres científiques. Per altra banda, no faltaven a la seua biblioteca els títols més actuals en les matèries que li interessaven, però a més, entre les seues notes hi ha cites a la bibliografia historicomèdica de diversos països, i una secció del seu arxiu està dedicada a «Historiografía y Bibliografía». Del que no hi ha dubte és de la voluntat de connectar amb el moviment europeu que va posar en marxa la història de la medicina, i des d'una òptica positivista que Rodrigo Pertegàs compartia plenament.

En el transcurs del més d'un quart de segle que passà entre els lligalls dels arxius i biblioteques valencians, Rodrigo Pertegàs va reunir un volum ingent de notes manuscrites. En aquells papers, que en bona mesura es conserven, es recullen dades personals i professionals de tots els practicants de la medicina que li interessaven i que va anar localitzant al llarg del seu periple investigador, corresponents a totes les èpoques, però sobretot a la medieval. Tota aquella tasca estava al servei d’un gran projecte personal: elaborar un diccionari biogràfic de tots els individus que, des de temps medievals, havien treballat en el món de la medicina a València.

Tanmateix, la seua predilecció per l’Edat Mitjana és inqüestionable. Més enllà del pes que aquest període té, com s’ha dit, en la documentació que va aplegar, la major part de les seues publicacions hi fan referència. L'atracció pel medievalisme havia de ser, per força, molt gran. D’una banda, és en aquell moment de la història que s'havia gestat el naixement del país, amb la constitució del regne de València, i, sobretot en la història literària, hi ressonaven els noms de les majors glòries nacionals. D’altra banda, com passava al context europeu i també al Principat, la burgesia del segle XIX —de la qual els historiadors com Rodrigo Pertegàs formaven part i n’eren la punta de llança intel·lectual— cercava la legitimació en una baixa Edat Mitjana idealitzada que havia vist nàixer la burgesia i en la qual aquest grup social accedí a l’elit de govern, cultural i científica i hi determinà canvis transcendentals.

Com a bon historiador d'aquest període, va recórrer de forma sistemàtica als repertoris biobibliogràfics, des del de Nicolás Antonio als especialitzats en història de la medicina, en particular els d'Antonio Hernández Morejón, Anastasio Chinchilla i León Sánchez Quintanar, però també a altres de caràcter local com els de Vicent Ximeno, Josep Rodríguez o Just Pastor Fuster. Per això, en la pràctica totalitat dels metges que va estudiar dels quals es conserva obra escrita va incloure una fitxa amb les referències als repertoris biobibliogràfics on apareixien.

Gràcies a iniciatives com la de Rodrigo Pertegàs, l'estudi dels metges medievals i renaixentistes esdevingué un element clau d'un passat legitimador que calia reivindicar. Així, mostrava com la noble professió de metge ja havia estat exercida antany amb gran encert i com els seus practicants gaudien de gran consideració. Però, a més, corregia la visió esbiaixada que al seu temps es tenia dels avantpassats medievals. Rodrigo Pertegàs veié en la València medieval —com ho veieren a Catalunya Lluís Comenge, amb qui mantingué una llarga correspondència erudita, i Josep Maria Roca— un món mèdic i sanitari admirable, digne de ser imitat, ple de grans figures a enlairar. Un món mèdic idealitzat, sens dubte, però que ells mostraren amb molta més aproximació i fidelitat del que després molts altres metges interessats en la història de la pròpia professió han aconseguit.

En definitiva, les obres de Rodrigo Pertegàs, Comenge i Roca van introduir a València i a Catalunya una profunda renovació de la història de la medicina. Seguint l'exemple de Karl Sudhoff, a Alemanya, fonamentaven el coneixement en la recerca i l'anàlisi de les fonts, i fent així van incorporar la disciplina al rigor científic de la nova història positivista.

Entre les seues publicacions historicomèdiques de major rellevància mereixen destacar-se la biografia del metge valencià del segle XVI Vicent Garcia Salat (1896), un estudi biogràfic del metge medieval Domingo Ros d'Ursins (1902), un altre sobre les apotecaries i els apotecaris de la València del segle XV, un estudi sobre el morbo gallico (el mal francés o mal de sement) en la València dels segles XV i XVI (1922), i un altre sobre els hospitals valencians del segle XV (1927).

Però no únicament va interessar-se per la història de la medicina. Rodrigo Pertegàs va recollir informació sobre gran quantitat de temes i personatges il·lustres ben poc coneguts en aquell temps. La seua producció està constituïda per un bon nombre de treballs esparsos, generalment breus, apareguts en diverses publicacions periòdiques: l'Almanaque de 'Las Provincias', la Revista Valenciana de Ciencias Médicas, el Diario de Valencia, els Anales del Centro de Cultura Valenciana i el Boletín de la Real Academia de la Historia. Pocs són els llibres que va publicar. Cal destacar la Historia de la antigua y real cofradía de Nuestra Señora de los Inocentes Mártires y Desamparados, de la veneranda imagen y de su capilla (1922), la seua obra de més gran abast. Aquest llibre rebé nombrosos elogis en forma de cartes i articles. Degué ser molt gratificant per a ell, tot just en aquells anys en què havia quedat cec. També mereix recordar-se La judería de Valencia (1913) o el seu Ensayo sobre topografía preurbana de Valencia (1922).

Després del traspàs, el seu marmessor testamentari, Josep Sanchis Sivera, hagué de decidir què fer amb l’enorme llegat de l'historiador. La seua neboda, que n’havia tingut cura fins al final —Rodrigo Pertegàs no es va casar mai—, va confiar la decisió a l’erudit clergue. El canonge, veient que a València no hi podia haver ningú interessat en la salvaguarda de la biblioteca privada, la va vendre a la Biblioteca de Catalunya, on encara es conserven els seus llibres. Cal precisar que, juntament amb la biblioteca personal, arribaren a Barcelona una sèrie de volums relligats que contenen notes manuscrites de recerca de l’historiador (vegeu Biblioteca manuscrita de Rodrigo Pertegàs), i que Sanchis Sivera, com es veurà, encara es reservà part del material de recerca.

El gran arxiu personal, amb el gruix dels papers de recerca i molts altres materials, romangué a la casa familiar, a València. Calgué esperar a la riuada de 1957 perquè aquest fons aparegués i es vengués. José María López Piñero, primer catedràtic d'història de la medicina de la Universitat de València, va poder-lo comprar. Fou gràcies a l’exemple de Rodrigo Pertegàs, ara constatable en detall, que López Piñero i Luis García Ballester, el seu primer deixeble i amic, emprendrien els estudis sobre la història de la medicina i els seus practicants en l’antic regne de València, fent-los extensibles posteriorment al conjunt de l’antiga Corona d’Aragó. L’arxiu quedà dipositat en l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència, de la Universitat de València, i més tard se’n publicà una magnífica i útil edició digital completa en vuit discs compactes (Archivo Rodrigo Pertegás, 2002-2003).

Però avui sabem que això només era una part del seu enorme llegat. Una altra part de l’arxiu de recerca, amb la correspondència personal i altres papers, ha estat localitzada a la Biblioteca de la Universitat de València. I encara s’ha localitzat una altra part de l’arxiu, més modesta, a la Biblioteca Valenciana, en el fons de Manuel Sanchis Guarner, nebot de Josep Sanchis Sivera (carpetes sobre confiters i sucrers, topografia de València, l'hospìtal de Sant Antoni i de vària). En aquests dos casos, però, la catalogació del material és inexistent o molt imprecisa.

Rodrigo Pertegàs fou un home que tingué, des de la seua més pregona humilitat, un paper rellevant en la vida intel·lectual valenciana, i aportà un llegat cultural substanciós, sempre mogut per l'estima a la terra on havia nascut. Els seus escrits continuen sent avui de consulta inexcusable, per quant la seua dedicació a la recerca en nombrosos arxius valencians i la xarxa de contactes amb erudits de l'àmbit de l'antiga Corona d'Aragó, i de més enllà encara, li va permetre assolir un bagatge en el coneixement de les fonts i el seu maneig inèdit fins aquell moment. Sens dubte, és un dels pares de la història de la medicina en l'àmbit de la Corona d'Aragó i, particularment, de l'antic regne de València.

• Diccionari d’historiografia catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003, s. v.
• Ferragud, Carmel - López Terrada, María Luz, "El culte al document: l'historiador valencià Josep Rodrigo Pertegàs", Afers, en premsa
• Fresquet Febrer, José Luis - López Terrada, María Luz, “La digitalización del Archivo Rodrigo Pertegás de la Biblioteca y Museo Historicomédicos de la Universitat de València”, dins Josep Batlló Ortiz, Pasqual Bernat López, Roser Puig Aguilar (eds.), Actes de la VII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica (Barcelona, 14, 15, 16 i 17 de novembre de 2002), Barcelona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, 2003, pp. 349-355
• Fresquet Febrer, José Luis - López Terrada, María Luz (dirs.), Archivo Rodrigo Pertegàs, València - Santander, Instituto de Historia de la Ciencia y Documentación López Piñero (Universitat de València-CSIC) - Universitat de València: Departament d'Història de la Ciència i Documentació / Biblioteca y Museo Historicomédicos - Fundación Marcelino Botín, 2002 - 2003, 8 CD-ROM
• Gascón Pelegrí, Vicente, "Rodrigo Pertegàs, José. Médico e historiador", dins Ídem, Prohombres valencianos en los últimos cien años. 1878-1978, València, Caja de Ahorros de Valencia (Monografías del centenario. 1878-1978), 1976, pp. 306-308
• Gómez[-Ferrer] Martí, Pedro, El investigador histórico y médico valenciano D. José Rodrigo Pertegás, València, Tip. Moderna, 1923
• Gómez-Ferrer Martí, Pedro, "Discurso apologético en honor del médico y polígrafo D. José Rodrigo Pertegás", Boletín del Instituto Médico Valenciano, 11/105 (des. 1930), 32-37
• Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, vol. 12, 1978, p. 682
• Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, València, Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, vol. 10, 1973, p. 73
• Igual Úbeda, Antonio, Historiografía del arte valenciano, València, Institución Alfonso el Magnánimo - Caja de Ahorros de Valencia, 1956, pp. 156-158
• Sanchis Sivera, Josep, “Ha fallecido el doctor don José Rodrigo Pertegás”, Diario de Valencia (05/04/1930)