MedCat
Accés a la base de dades MedCat.
Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal
voc77 (02 / April / 2026)
|
orxeller tex tin Individu que es dedicava a la recol·lecció de l'orxella, necessària per a l'elaboració del tint del mateix nom, i que traficava amb aquest producte. La tasca també podien efectuar-la els mateixos tintorers, o els seus ajudants o aprenents. “serps, escurçons [...] | Viu ab prou plagua | ab semblant osta | tant indisposta | qui y partiçipa: | mort s'antiçipa, | com l'urcheller | he triaguer” FORMES: urcheller; urxeller (mod.) Notes: El DCVB, s.v. orxeller, el defineix erròniament com a ‘tintorer que emprava l'orxella', a partir d'un únic testimoni, molt recent (un poema de Miquel Costa i Llobera, 1897), que malinterpreta. El testimoni de Roig, Espill, aparella l'orxeller amb el triaguer fent referència a la perillositat dels dos oficis; en el cas de l'orxeller perquè l'orxella solia recol·lectar-se als penya-segats marítims poc assolellats, activitat a la qual al·ludeix clarament Costa i Llobera (“Los tres companys ab vestidures | de tintorers | semblen de lluny uns urxellers | que en tals paratges | solen cullir herbes selvatges | d'urxella fina”). Bibl.: Rosselló Vaquer - Bover Pujol (2001), "El comerç de l'orxella ..." Altres dicc.: DCVB: Present però incomplet – Faraudo: Absent Carmel Ferragud |
Què són les imatges?
Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

