MedCat
Accés a la base de dades MedCat.
Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal
voc78 (02 / April / 2026)
|
orxella cos tin Liquen fruticulós de la família de les roccel·làcies (Roccella tinctoria i afins), recobert de pruïna blanca, del qual s'extreia un colorant vermell violaci o blavós que rebia el mateix nom. Les disposicions i ordinacions mercantils, municipals i gremials en regulaven el comerç i l'ús, i els manuals de tintoreria en mostraven l'aplicació. Era emprat en la fabricació de diversos tipus de draps, inclosos els de més preu, com les gramalles. La recol·lecció, als penya-segats marítims poc assolellats on es fa, l'efectuaven els orxellers, que també hi traficaven. A la Corona d'Aragó també era importada de Tunis. Emprat igualment en cosmètica. “Pólvora richa. Pólvora richa que us tendrà lonch temps la cara beila e clara | e blancha [...] prenetz miga lliura de blanc de forment [...] e miga onça de raÿl secha d'urxela e altre tant de perles e de bel crestayl cremat” “Horxella ha <a>ytal la conexença: que sia en geras, e sia trenpada per bona manera; e com hom ne trencha, deu aver color de terra e tantost deu tornar en sa color morada, bona e ardent; e guarda no y aja masa horí” “Mestre de tint, | de full, hurxella, | no aparella | ni fa més tines” “Per fer rosats [...] Per acabar dits rosats, si són 2 draps, 3 liures de brasil y .Iª. rova de orchélia o ful que sia bona. Y búlia lo brasil .Iª. ora primer ab son bany fresc e lavós metra dita horchélia o ful al dit bany, y trenca fort | ab lo bastó e met ton drap, y apunta en redó. E si vols que do a la rosa, met .Iª. escudélia de recuyt en aquel bany y montar-l'as tant com volràs” “Per fer morats de tina [...] Per acabar dits morats, orchela o bon ful, 22 liures per drap; si són dos draps, 34 liures” ETIM.: Del llatí auricilla, 'orelleta', o bé auricella, 'dauradeta' o 'orelleta, potser a través de l'italià orcella. FORMES: orxela; horxela; horxella; urxella; orchela; orchélia; horchélia; hurchélia; orchella; orczella Notes: El DCVB, s.v. orxella, recull els testimonis del manual de mercaderia i de Roig, Espill. Faraudo, el de Roig i el de Joan de Fulgines, Tròtula. Un i altre aporten altres testimonis documentals de lleudes i ordinacions gremials i municipals, el més antic dels quals és el de la lleuda de Puigcerdà de 1288 (DCVB). Gual 1968 i 1981 aporta altres testimonis d'aquest tipus dels segles XIV i XV. Valero, Manual, núm. 4, 8, 21, 26-28 i 30-31, n'exposa l'aplicació tècnica en l'art de la tintoreria a la València medieval, en la secció de l'obra copiada l'any 1497. Bibl.: Cifuentes i Comamala - Córdoba de la Llave (2011), Tintorería y medicina en la ..., p. 252 Altres dicc.: DCVB: Present però incomplet – Faraudo: Present però incomplet Lluís Cifuentes |
Què són les imatges?
Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).
Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu
Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona
Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es
Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València