MedCat
Accés a la base de dades MedCat.
Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal
voc76 (02 / April / 2026)
|
triaguer med Venedor ambulant de 'triagues', denominació genèrica de remeis prodigiosos per a tots els mals que elaborava amb productes que ell mateix recol·lectava o capturava, en particular els escurçons, que també eren emprats en la preparació de la triaga major, amb els quals remeis traficava per places i mercats, i ocasionalment els proporcionava als apotecaris. “«Estats axí com les serps». Quinya prudència han les serps? Maxime aspis, e los triaguers desigen-les e encanten-les per la malea, que si primerament no les encanten, no les poden haver. E què fa lo triaguer? Diu les paraules. E què fa la serp? Per ço que no la pugue encantar, pose la una orella en una pedra fermament, ab què la tanque, e pren la sua coa e met-la en l'altra orella, enaxí que no hou les paraules de l'encantador, ans lo fa treballar debades. Veges quinya prudència ha la serp. Tal la devem haver nosaltres, que som creatures racionals, e Jesuchrist no u diu debades. Saps qui és l'encantador? Lo dimoni; quan ve a temptar l'om, vol-lo encantar per ymaginació del dimoni. Llavors la persona deu haver la prudència de la serp” “Vejats hun exemple De proprietatibus animalium: que és una natura de serpens que ha nom tigris, molt bones a medicines, mas no les poden pendre, perquè són forts, e los triaguers aguayten los fills quan són petits, e tenen aquet art; que han un spill molt gran, e quan lo tigris se'n va, lo triaguer pren los fills e va-sse'n, e ve lo tigris en encalce'ls e lexe lo spill, e aquesta mire lo spill. Vejats quiny engan. Tal lo fan les riquees del món que són ymaga de les riquees del cel, que no les porien entendre sinó per semblança de les riquees temporals, que tot quan val la creatura, tot o as: axí és de les riquees celestials. E los richs pensen en la riquesa que és ymaga, e pren-los enaxí com al tigris. No era foll l'om que tenie la ymaga? No ere folla la tigris? Sí. Axí és de l'hom rich” “serps, escurçons [...] | Viu ab prou plagua | ab semblant osta | tant indisposta | qui y partiçipa: | mort s'antiçipa, | com l'urcheller | he triaguer” “les adivines, | he potecaris, | los erbolaris | e triagués, | hon que pogués | remey trobar” ETIM.: Del grec tyria, 'serp', en particular 'escurçó' (Castelli). SIN.: mestre de triaga FORMES: triaguers; triagués Notes: Corachan, el DCVB i Faraudo, s.v. triaguer, només aporten els testimonis de Jaume Roig, Espill, i en donen els significats de 'el qui componia la famosa triaga', 'qui prepara la triaga' i 'aquell qui elabora o ven la triaga', respectivament. Però aquests testimonis de Roig i els nous de Ferrer permeten una altra interpretació del terme. La triaga (en llatí tyriaca o theriaca) era un antídot universal contra tot tipus de verins, des dels d'origen animal (serps, etc.) fins als que es consideraven vehicles de les malalties pestilencials. N'hi havia de diferents menes, i el terme també era sinònim genèric d'antídot o panacea per a qualsevol mal. La més reconeguda era la triaga major o magna, la composició i preparació de la qual era extraordinàriament complexa, i molt regulada a causa de la perillositat d'alguns dels seus nombrosíssims ingredients. Per això eren els apotecaris els autoritzats a preparar-les i a vendre-les, en particular la magna, i apareixen, efectivament, a la major part dels inventaris dels seus obradors que s'han conservat. Per les mateixes raons, la preparació de la triaga magna podia convertir-se en un autèntic ritual públic, especialment durant les epidèmies (Watson 1966; Bénézet 1996: 675-678). Bibl.: Ferrer (1932-1988), Sermons, vol. 3, p. 57 Altres dicc.: DCVB: Present però incomplet – Faraudo: Present però incomplet – Corachan: Present però incomplet Carmel Ferragud, Lluís Cifuentes |
Què són les imatges?
Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

