MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

tema4432 (17 / October / 2026)

March, Ausiàs (1400 – 1459). Maleit lo jorn que em fon donada vida
Poesies d'Ausiàs March, CXIX, vv. 61-66, 71-76

Publicació de la fitxa: 2026-09-24
Darrera modificació: 2026-09-24
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Carmel Ferragud
Estat:completa

Identificació

Obra:March, Ausiàs (1400 – 1459). Maleit lo jorn que em fon donada vida
Part de l'obra:Poesies d'Ausiàs March, CXIX, vv. 61-66, 71-76

Bibliografia

Edicions:March (1952-1959), Poesies, p. 446

Text

Fragments destacats:«Axí com és torbat algun bon metge
com del malalt lo mal no pot conèxer,
e veu bon polç e sa vida descréxer,
ab bon cervell, cor, ventrell, melsa, fetge;
dels vuit senyals mortals qu·Ypocràs posa
(...)
Sí co·l malalt que sobre si vol veure
com li sdevench son accident de febra
—diu que menjant carn de bou o de lebra
o per fredor o per mal·aygua beure—,
e no veu res que per l'accident baste,
de què·l cové en gran sospita caure».

Paraules clau

accident
bou
cervell
cor
fetge
llebre
malaltia
melsa
metge
pols

Persones

Hipòcrates (c. 460 aC – c. 375/351 aC)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).