MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

tema3928 (06 / November / 2026)

Desclot, Bernat (m. 1288). Llibre del rei En Pere
Cap. 167: «Com lo rei de França morí, e los francesos isqueren de la terra de Catalunya e se'n tornaren ab gran dan que hi preseren, que tots hi moriren gran res»

Publicació de la fitxa: 2026-11-04
Darrera modificació: 2026-11-04
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Carmel Ferragud
Estat:completa

Identificació

Obra:Desclot, Bernat (m. 1288). Llibre del rei En Pere
Part de l'obra:Cap. 167: «Com lo rei de França morí, e los francesos isqueren de la terra de Catalunya e se'n tornaren ab gran dan que hi preseren, que tots hi moriren gran res»

Bibliografia

Edicions:Soldevila (2008), Les quatre grans cròniques, II ..., p. 378

Text

Fragments destacats:«Mas bé creegats per veritat que més gent morí pus que hagueren passat lo coll de Panissars tro que foren a Narbona, que no havia d'abans mentre passaven, que ben paria jui e pestilència que nostre senyor Déu los dava; que els uns per nafres que havien preses al passar, los altres per malalties sobtoses, los altres per fam, tants ne morien en aquell lloc que us havem dit, que de Narbona tro al Voló tot lo camí era ple d'hòmens morts».

Paraules clau

epidèmia
fam
ferides
guerra
malaltia
mort
nafra

Persones

Felip III de França (1245 – 1285)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).