MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

tema3914 (06 / November / 2026)

Desclot, Bernat (m. 1288). Llibre del rei En Pere
Cap. 128: «Com lo príncep fill del rei Carles féu retre a l'almirall del rei d'Aragó la germana de la reina d'Aragó que ell tenia presa»

Publicació de la fitxa: 2026-11-04
Darrera modificació: 2026-11-04
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Carmel Ferragud
Estat:completa

Identificació

Obra:Desclot, Bernat (m. 1288). Llibre del rei En Pere
Part de l'obra:Cap. 128: «Com lo príncep fill del rei Carles féu retre a l'almirall del rei d'Aragó la germana de la reina d'Aragó que ell tenia presa»

Bibliografia

Edicions:Soldevila (2008), Les quatre grans cròniques, II ..., p. 256-257

Text

Fragments destacats:«Quan la princesa muller del príncep entès que son marit era pres e que tota la sua armada era desbaratada per les gents del rei d'Aragó, hac tan gran dol en son cor, que mantenent caec en terra esbalaïda e eixí fors de son seny e estec gran temps que no parlà e perdé sa color axí com si fos morta. Mas les dones e les donzelles qui ab ella eren, la confortaren e la tornaren en son seny als mills que pogren, e li feren remembrant ço que el príncep havia manat d'aquella dona, que li fos tramesa».

Observacions

La dona a alliberar era la infant Beatriu de Sicília, filla de Manfred i germana de la reina Constança de Sicília, consort de Pere el Gran.

Paraules clau

color
desmai
dolor
dones
malaltia

Persones

Carles II de Nàpols (c. 1254 – 1309)
Maria d'Hongria (1257 – 1323)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).