MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op62 (22 / November / 2024)

Galè (pseudo); Wendover, Ricard de (m. 1252) {atribuït}. Anatomia vivorum

Publicació de la fitxa: 2015-08-22
Darrera modificació: 2015-08-22
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Galè (pseudo)
Wendover, Ricard de (m. 1252) {atribuït}
Títol regularitzat:Anatomia vivorum
Altres títols:De anatomia vivorum
Anatomia Ricardi Anglici
Llengua:Llatí
Data:estimada - c. 1225
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Tractat d'anatomia
Matèries:Medicina - Cirurgia i anatomia

Contingut

Íncipit

Rúbrica inicial:«Incipit Anathomia» (Töply 1902: 1).
Íncipit text:«Medicorum anatomicos necesse est praecognoscere quod humanum corpus sit composium...» (TK col. 862).
«Medicorum anathomaticos necesse est precognoscire quod humanum corpus sit conposium ad hoc ut sit sustentaculum motuum et operationum diversarum ex multis et diversis componitur instrumentis...» (Töply 1902: 1).

Èxplicit

Èxplicit del text:«... In earum tamen flebotomia semper existit timor et tardatur consolidatio» (Töply 1902: 35).
Colofó:«Explicit Anotomia» (Töply 1902: 35).

Altres persones relacionades

Autor apòcrif:Ricard l'Anglès (fl. s. XII-2)

Sinopsi

Sinopsi:Síntesi de la doctrina anatòmica de Claudi Galè (129 – c. 217) atribuïda a ell mateix durant l'Edat Mitjana i pels editors de la primera impremta (vegeu Observacions), i també a Aristòtil i, modernament, a un Ricardus Anglicus. Es fonamenta en les obres d'Aristòtil, Al-Rāzī (c. 864 – c. 925) i, sobretot, Ibn Sīnā (c. 980 – 1037).
Públic/intenció:Metges

Bibliografia

Edicions:Töply (1902), Anatomia Ricardi Anglici ...
Bibliografia:Diels (1905-1906), Die Handschriften der antiken ..., vol. 1, p. 116, i vol. 2, p. 40
Sudhoff (1914-1915), "Wiener Cod. lat. 1634 und die ..."
Sudhoff (1927), "Der Micrologus. Text der ..."
Corner (1927), Anatomical Texts of the Earlier ..., pp. 35-44 i (trad. angl. actual) 86-110
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., p. 695
Lacombe (1939-1955), Aristoteles Latinus
Schmitt - Knox (1985), Pseudo-Aristoteles latinus: a ..., pp. 15-16
Prioreschi (1995-2007), A History of Medicine, vol. 5, pp. 343-345 (l'atrib. a Richard of Wendover, m. 1252)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 138-139

Text digital

Text complet:Töply 1902 és disponible a internet.
Galè, Opera, 1515, vol. 1, ff. 43v-50r.

Observacions

El títol Anatomia vivorum té l'origen en els editors de les obres de Galè de la primera impremta. Els Giunta i altres van trobar al·lusions a un text sobre l''anatomia dels éssers vius' a les obres galèniques autèntiques que editaven i van creure que feien referència a aquesta obra, que a l'època medieval circulà a nom de Galè tot i que s'hi citen autors posteriors. Per això la titularen Anatomia vivorum i la publicaren juntament amb les obres autèntiques de Galè.

Töply 1902 localitzà el text en un ms. que contenia altres obres mèdiques posades a nom de Ricardus Anglicus i la va publicar amb el títol d'Anatomia Ricardi Anglici. Ricard l'Anglès, que alguns van identificar amb el metge i canonge anglès Ricard de Wendover, és un nom que avui s'assumeix que correspon a més d'un autor mèdic (vegeu fitxes biogràfiques), un dels quals fou autor d'un altre tractat d'anatomia (vegeu Ricard l'Anglès, Anatomia) escrit a l'entorn salernità del s. XII. L'Anatomia vivorum, en canvi, probablement escrita vers 1225, potser per Ricard de Wendover, reflecteix els coneixements anatòmics vigents entre l'època salernitana i l'auge de l'Estudi de Bolonya (Sudhoff 1914-1915 i 1927; Corner 1927: 35-44 i 86-110; Prioreschi 1996-2007: 5, 343-345).

A Cifuentes 2006: 138-139 vam proposar relacionar l'Anònim, Tractat de medicina o astrologia no identificat (Madurell-Rubió 7/6) (inc. «Com molts metges cobegen...») amb una traducció catalana d'aquesta obra, però no n'hi ha prou garanties.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).