MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op6094 (11 / July / 2026)

Abraham ben Salomó Ḥen [Gracià] (fl. s. XIV-2?). Ma'amar ha-dever

Publicació de la fitxa: 2026-07-02
Darrera modificació: 2026-07-06
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Abraham ben Salomó Ḥen [Gracià] (fl. s. XIV-2?)
Títol regularitzat:Ma'amar ha-dever
Altres títols:Tractat de pesta
Tractatulus de pestilentia
Llengua:Hebreu
Data:estimada - s. XIV ex.
Lloc:Barcelona
Notes sobre la datació:Datació proposada per Barkai 1998 ("in the late fourteenth century") i Einbinder 2018 ("later fourteenth-century work").
Altres datacions: "A. 1349?" (Steinschneider 1858, recollit per Bos & Mensching 2011).
El lloc es dedueix de la probable identificació de l'autor ("Barcinonenis?", Steinschneider 1858).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Tractat de pesta
Matèries:Medicina - Pesta i altres malalties

Contingut

Consistència:fragmentària
Especificacions:Conservat en un únic manuscrit àpode, on la còpia queda truncada a l'inici del capítol 6 ("Sobre la curació d'aquesta malaltia").

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
0. Pròleg. -- 1. Sobre aquelles coses que són un indici d'aquesta malaltia coneguda com a pestilencial, i sobre el pronòstic de la seva crisi. -- 2. Sobre la seva causa immediata. -- 3. Sobre un règim preventiu per tal de no patir aquesta malaltia, ordenat segons les "sis coses no naturals". -- 4. Sobre els senyals que pronostiquen en quin lloc, ciutat o contrada sorgirà aquesta malaltia. -- 5. Sobre els símptomes específics pels quals es pot distingir aquesta febre d'altres febres. -- 6. Sobre la curació d'aquesta malaltia.

Materials complementaris

Text del pròleg:"Diu Abraham ben Salomó Ḥen, que la seva memòria romangui de per vida en el món esdevenidor: un flagell aclaparador [=una gran riuada, Is. 28:15, 18] passa sobre els habitants del món de tant en tant i de visita en visita [=d'onada en onada], i un drac volador [=el verí de l'aire] [Is. 14:29] ataca les arrels de l'espècie humana i la seva descendència, i en desconeixem la seva causa distant. [Atès que aquest és el cas], he considerat oportú posar per escrit aquelles coses que podem fer per mantenir-nos-en al marge [=resistir], especialment mitjançant un règim preventiu, que és més fàcil [de complir] que no pas curar la malaltia una vegada ha arribat, perquè és més fàcil seguir els consells abans que passi la pesta que no pas després que hagi passat, i gairebé cada persona hauria de tenir un coneixement permanent sobre allò que ha estat decretat per l'agent [=diví o còsmic], per tal de poder-lo emprar sempre. Per aquesta raó, ho he escrit de forma abreujada i amb la millor disposició, segons la meva opinió, per facilitar-ne la memorització, i ho he seleccionat de les paraules d'Hipòcrates, al-Razi i Ibn Sina (Avicenna). Sé que algú que rarament pensa en l'art de la medicina [=els no metges] no considerarà [aquest tractat]. Malgrat tot, he decidit [compondre'l] com un memoràndum per a mi mateix i per a aquells que tenen menys coneixements que jo, si és que aquestes persones existeixen [=hi estan interessades]. He dividit [aquest tractat] en sis capítols..." (a partir de la traducció a l'anglès de Bos & Mensching 2011: 45-46).

Sinopsi

Sinopsi:Tractat de pesta, deliberadament breu i sintètic, que, després d'un pròleg justificatiu, tracta sobre l'origen de la malaltia, els indicis i el pronòstic, el règim preventiu (a partir de les "sis coses no naturals" del galenisme), els senyals que n'indiquen la proximitat d'una onada en llocs concrets, els símptomes i el règim curatiu. Amb un enfocament eminentment pràctic, l'autor el concep com una guia per als jueus profans en medicina i, també, com un vademècum per al seu propi ús.
Públic/intenció:Profans en medicina jueus i el mateix autor.

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - Leiden - Universiteitsbibliotheek - Or. - 4778 - B - ff. 123v-126v

Bibliografia

Edicions:Bos - Mensching (2011), "The Black Death in Hebrew ...", pp. 42-45
Bibliografia:Steinschneider (1858), Catalogus Codicum Hebraeorum ..., pp. 161-162
Barkai (1996), "Los médicos judeo-españoles y ...", p. 131, pàssim
Barkai (1998), "Jewish treatises on the Black ...", pp. 13-14
Bos - Mensching (2011), "The Black Death in Hebrew ..."
Einbinder (2018), After the Black Death: Plague and ..., pp. 83-84
Cantera Montenegro (2022), "Peste negra y judíos: una ...", p. 132
Epidèmies a l'Edat Mitjana (Francesc Cremades)

Observacions

El nom de l'autor (Ḥen equival a Gracià, nom d'una prominent família jueva de Barcelona i altres llocs de Catalunya) i dels nombrosos termes en català aljamiats en hebreu que conté (Bos & Mensching 2011), s'atribueix l'obra a un metge jueu català d'aquesta família (Steinschneider 1858; Bos & Mensching 2011), d'altra banda no localitzat en les fonts documentals conegudes fins ara. Quant a la data i el lloc de redacció, Steinschneider (1858) va proposar situar-la cap al 1349 per trobar-se copiada al manuscrit tot seguir del tractat d'Abraham Descatllar, datable en aquest any. Tanmateix, la referència a la recurrència de la pesta que l'autor fa al pròleg en determina una datació més recent, que s'ha proposat situar a finals del segle XIV (Barkai 1998; Einbinder 2018). De la identificació de l'autor se n'infereix una probable redacció a Barcelona (Steinschneider 1858).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).