MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op6018 (23 / November / 2024)

Diaca, Pau (c. 720 – 799). Història de Teòfil d'Adana [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Diaca, Pau (c. 720 – 799). Publica Theophili penitentia [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2024-07-09
Darrera modificació: 2024-07-09
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Albert Tomàs
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Diaca, Pau (c. 720 – 799)
Títol regularitzat:Història de Teòfil d'Adana
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV
Notes sobre la datació:Per l'estat de la llengua, Perujo Melgar (2023), "La història de Teòfil d'Adana ..." proposa les dècades centrals del s. XIV.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Transmissió

Manuscrits:Completa - El Escorial - RBME - Manuscritos - M.II.3 - 28v-37v
Observacions:Obra transmesa únicament a El Escorial - RBME - Manuscritos - M.II.3.

Difusió

Utilització literària:Eiximenis en fa un resum al segon del Crestià.

Bibliografia

Edicions:Perujo Melgar (2023), "La història de Teòfil d'Adana ..."

Observacions

La història de Teòfil d'Adana, coneguda per explicar els mecanismes de la temptació, forma part del corpus conegut d'obres de Pau Diaca de Nàpols. Probablement traduïda del grec per ordre de Carles el Calb juntament amb un Libellum conversionis Mariae Egyptiacae, ambdues obres foren concebudes com un díptic i a bastament difoses en llatí de manera conjunta. En el manuscrit que transmet la traducció catalana (El Escorial - RBME - Manuscritos - M.II.3), la Història de Teòfil ocupa els folis 28v-37v, just a continuació del Viatge del cavaller Owein al Purgatori de sant Patrici. Entre els f. 53v-69r hi ha la vida de santa Maria Egipcíaca, catalogada fins ara dins la tradició de la Legenda aurea, tot i que Perujo Melgar (2023), "La història de Teòfil d'Adana ..." la identifica amb "la traducció en català de l'obra que Pau Diaca va versionar en llatí en combinació amb la de Teòfil".

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).