MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5899 (22 / November / 2024)

Roig, Antoni (fl. 1598 – 1633). Tractat de cirurgia

Publicació de la fitxa: 2023-08-18
Darrera modificació: 2024-07-16
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Roig, Antoni (fl. 1598 – 1633)
Títol regularitzat:Tractat de cirurgia
Llengua:Català
Data:expressa - 1633
Lloc:Mallorca
Notes sobre la datació:La data apareix a l'epíleg (Exordia). El lloc es dedueix de la llengua del text i de la documentació sobre l'autor.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi de cirurgia
Matèries:Medicina - Cirurgia i anatomia

Contingut

Consistència:completa
Especificacions:No obstant això, manca un títol general (Tractat de cirurgia es dedueix de les expressions presents a les parts finals) i els quatre llibres tampoc tenen títol (només II-IV duen l'expressió "llibre" a l'encapçalament). El cap. 3 del llibre IV («De les dislocations») té una llacuna al final (falta una llista de medicaments que anuncia).

Íncipit

Íncipit text:«[Llibre I]. — Capítol 1. De la chirurgia. — Què cosa és chirurgia? Chirurgia, segons Guido, és art o scièntia qui enseña el modo y qualitat de obrar, principalment tallant, soldant, fent altres obres o exercitant de les mans, curant los hòmens segons és possible...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... Y per servit [sic] a su merced, y per ser corregit, si alguna falta haje feta o fasse, illo tunc de les moltes entench en lo present tractat hi ha, vulla ab se bona prudèntia corrergir-les [sic] mane'm, que sens retardatió lo serviré y ab lo meu rudo stil y torpe lenguatje resistiré lo offert. — Salvete poenates».

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
El publica Benavent (2007), Biblioteca dispersa: manuscrits i ..., pp. 98-104

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor
Altres:Un epíleg (Exordia): «Exordia. — His sequentibus exordiis, reconditis et factis per Antonium Roig, magistrum chirurgum, ab anno 1633, uti potuerint omnes qui vellent in examinibus facultatis et artis chirurgiae proponere et aliqua dicere, ut eorum propositiones et argumenta pulcriora et gravissima sint, et videantur... -- ... Si quis plura de hac re scire, voluerit Galenum 14 librum Metodi medendi, capitulum 10, et 2 librum Ad Glauconem, capitulum 2, perlegat. — Anchora de prora iacet, stant littore puppes».
Al final, una epístola dedicatòria: «Il·lustre senat, havent tractat ab diverses ocasions de distincts tractats ab llengua llatina, me ha apparagut lo die de vuy fer un breu col·loqui del tractat de fracturas ab llengua materna... -- ... y ab lo meu rudo stil y torpe lenguatje resistiré lo offert. — Salvete poenates».

Sinopsi

Sinopsi:Tractat didàctic de cirurgia explícitament concebut per a la preparació de l'examen de mestre cirurgià, en forma de preguntes i respostes. Està dividit en quatre llibres o parts (I. Generalitats de la cirurgia; II. Ferides; III. Generalitats de les úlceres; IV. Particularitats de les úlceres, dislocacions i fractures), en català, i es clou amb un epíleg amb consells per a superar l'examen, que esmenta un "col·legi", en llatí (Exordia), i una epístola dedicatòria a un "senat" (probablement, d'un col·legi de cirurgians), en català. L'epíleg conté el nom de l'autor, Antoni Roig, i la data de l'obra, 1633, però no cap lloc, que la variant lingüística mallorquina i les fonts documentals delaten.
Públic/intenció:Cirurgians en formació

Transmissió

Manuscrits:Florència [Firenze] - Riccardiana - Manoscritti: Riccardiano - Ricc. 2986 - ff. 1r-132v
Observacions:El ms. conservat és una còpia en net de l'original, amb errors que ho delaten, coetània, probablement preparada per a la impremta.

Bibliografia

Edicions:Benavent (2007), Biblioteca dispersa: manuscrits i ... - fragmentària - pp. 98-104, núm. 32 (llib. II, cap. 6, ff. 69v-72r; prin. i final de l'epíleg i l'epístola dedicatòria, 128r i 131r-132v)
Muñoz Benavent (2024), El Tractat de cirurgia d'Antoni ... - completa
Catàlegs i repertoris:Pijoan (1903-10-14, ed. del vespre), "Tres manuscrits de la Ricardiana", p. 4
Elsheikh (1990), Medicina e farmacologia nei ..., pp. 68 i índexs a les pp. 146 i 158 ("spagnuolo")
Cacho (2001), Manuscritos hispánicos en las ..., vol. 2, p. 319 ("castellano y catalán")
Benavent (2007), Biblioteca dispersa: manuscrits i ..., pp. 98-104, núm. 32, (índex) 289 i (facs.) 340

Observacions

El text dels quatre llibres és en forma de preguntes i respostes, mètode d'origen salernità.
Les parts finals contenen citacions de Virgili, Horaci i Claudià.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).