MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5830 (23 / November / 2024)

Anònim. Qualiter fit aqua fortis et virtutes eius que possunt operari cum ea

Publicació de la fitxa: 2020-02-10
Darrera modificació: 2020-02-10
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Qualiter fit aqua fortis et virtutes eius que possunt operari cum ea
Llengua:Llatí
Data:estimada - s. XV-2
Lloc:Nàpols
Notes sobre la datació:Datació i localització del testimoni conservat.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Recepta alquímica
Matèries:Alquímia

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:«Qualiter fit aqua fortis et virtutes eius que possunt operari cum ea»
Íncipit text:«Recipe vitrioli uncias 3, salis nitri uncias 3, cinabrii uncias 4; pulveriza quodlibet per se...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... et radicem piretri sub lingua vel ab alia parte oris, et hoc est pro liberatione»

Altres persones relacionades

Recopilador:Brussel·les, Arnau de (fl. 1472 – 1492)

Sinopsi

Sinopsi:Recepta per a fer l'aiguafort seguida de les 27 virtuts alquímiques d'aquest líquid.
Públic/intenció:Alquimistes

Transmissió

Manuscrits:Bethlehem - Lehigh - Special Collections - Lehigh Codex 10 - ff. 74vb-76ra

Bibliografia

Edicions:Wilson (1936), "An alchemical manuscript by ...", p. 357n - fragmentària
Bibliografia:Wilson (1936), "An alchemical manuscript by ...", pp. 356-357 i n. 172 (pp. 357-358)
Wilson (1939), "Catalogue of Latin and vernacular ...", p. 485

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).