MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5820 (27 / November / 2024)

Anònim. Barlaam i Josafat [Català]

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Barlaam i Josafat

Publicació de la fitxa: 2019-09-25
Darrera modificació: 2019-10-08
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Albert Tomàs
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Barlaam i Josafat
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV
Estat de l'obra:conservada
Matèries:Religió - Hagiografia

Contingut

Consistència:fragmentària
Conservació:fragmentària

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - Vic - ABEV - Manuscrits - 174 - 403-420
Observacions:Vic - ABEV - Manuscrits - 174

Bibliografia

Bibliografia:Zinelli (2019), "Le Barlaam occitan est-il une ..."

Observacions

Segons Zinelli (2019), "Le Barlaam occitan est-il une ...", la traducció catalana de la llegenda de Barlaam i Josafat, conservada a Vic - ABEV - Manuscrits - 174 (f. 403-420), tindria dues fonts diferents. Per un cantó, la ja coneguda versió reportada per la Llegenda àurea de Jaume de Voràgine (Jaume de Voràgine, Flor dels sants, Traductor: Anònim). Per l'altre, segons Zinelli caldria suposar l'existència d'una versió catalana del Barlaam provinent directament de la Vulgata, molt anterior a la de Francesc Alegre (Anònim, Vida de sant Josafat, Traductor: Francesc Alegre), que hauria servit per completar el text de Jaume de Voràgine al ms. de Vic. Aquesta traducció perduda hauria servit de model per a la versió occitana (Paris, BnF, fr. 1049) i, en última instància, per a les italianes que en depenen.

Zinelli argumenta que la presència de catalanismes al text occità prova l'origen català del model, que caldria situar a Montpeller.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).