MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5819 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Regimen sanitatis abbreviatum

Aquesta obra és:

Adaptació de: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Regimen sanitatis ad regem Aragonum

Publicació de la fitxa: 2019-09-01
Darrera modificació: 2019-09-01
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Regimen sanitatis abbreviatum
Llengua:Llatí
Data:s. XIV
Estat de l'obra:conservada
Gènere:Regiment de sanitat
Matèries:Medicina - Dietètica i higiene

Contingut

Íncipit

Íncipit text:Prima pars vel consideratio sanitatis conservande pertinet eleccioni aeris

Èxplicit

Èxplicit del text:a medio maii usque ad finem Iulii vel Augusti

Sinopsi

Sinopsi:Versió abreujada del Regimen sanitatis fins al capítol 14 (en la còpia examinada) realitzat copiant passatges seleccionats sense pràcticament modificar-los. No pot ser l'original de Arnau de Vilanova, Summa del regiment de sanitat, Traductor: Anònim.

Transmissió

Manuscrits:New Haven - Harvey Cushing/John Hay Whitney Medical Library (Yale University) - Manuscripts - 7 Vault - 15v-19r

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).