MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5332 (26 / November / 2024)

Anònim. Eixarm per a les hemorràgies (ACA Sant Cugat 47)

Publicació de la fitxa: 2018-08-19
Darrera modificació: 2018-08-19
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Eixarm per a les hemorràgies (ACA Sant Cugat 47)
Llengua:Català
Llatí
Data:estimada - s. XIV ex. - XV in.
Lloc:Sant Cugat del Vallès
Notes sobre la datació:Datació i localització de la còpia conservada. Vegeu Observacions.
Estat de l'obra:conservada
Forma:vers
Gènere:Eixarm
Matèries:Màgia - Màgia mèdica i protectora

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Íncipit text:«Cosme et Damiano ambo son fraire germano...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... Redde non isca gota. = Ave Maria C. = gratia plena L. = Dominus tecum. Amen».

Continguts

Text complet
(receptes o fragments):
«Cosme et Damiano ambo son fraire germano. | Germà e frare ambo dedombrident son sanglexaire. | Dix comes estopa redde ista sanguine de isto homine. | R. B. G. non isca gota estanca montem, estanca venam. | Redde ista sanguine de isto homine sunt plena. | Redde non isca gota. = Ave Maria C. = gratia plena L. = Dominus tecum. Amen».

Sinopsi

Sinopsi:Eixarm mixtilingüe (llatí i català) en vers per aturar hemorràgies. Copiat en un llibre litúrgic del monestir de Sant Cugat del Vallès, probablement per un monjo.
Públic/intenció:Pacient

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - ACA - Col·leccions, Còdexs: Sant Cugat - 47 - f. 159v

Bibliografia

Edicions:Gudiol i Cunill (1915-1917), "Fetilleries"
Miquel i Rosell (1937), Catàleg dels llibres manuscrits ..., p. 225 (del BBC)

Observacions

A l'espera de poder revisar el text, reproduïm la transcripció de Gudiol 1915-1917. La transcripció de Miquel Rosell 1937 , no coincident i que vol relacionar l'eixarm amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer II, el Cap d'estopes, és aparentment incompleta.

Ni Gudiol ni Miquel Rosell en daten la còpia, conservada en un foli afegit a un ms. litúrgic del s. XIII; el darrer data altres addicions immediatament anteriors efectuades en aquest ms. de finals del s. XIV i inicis del XV.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).