MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5317 (23 / November / 2024)

Bonaventura da Iseo (ante 1200 – c. 1280). Liber Compostella multorum experimentorum veritatis

Publicació de la fitxa: 2018-02-11
Darrera modificació: 2023-11-13
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Bonaventura da Iseo (ante 1200 – c. 1280)
Títol regularitzat:Liber Compostella multorum experimentorum veritatis
Altres títols:Liber Compostella
Liber Compostille
Llengua:Llatí
Data:estimada - c. 1260
Lloc:Venècia
Notes sobre la datació:L'autor afirma al pròleg que va escriure l'obra mentre era a Venècia «in conventu fratrum S. Mariae et in conventu loci Vineae» —convent que va passar a mans dels franciscans el 1256— i en temps del dux «Ramiige» (Ranieri Zeno, 1253-1268).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi d'alquímia
Matèries:Alquímia

Contingut

Sinopsi

Sinopsi:Compilació enciclopèdica de l'alquímia farmacològica sobre aigües alquímiques, olis i minerals, dels quals se'n precisa la natura, les preparacions i les virtuts terapèutiques. Consta de tres llibrs, que tracten, respectivamen, sobre (1) la natura de diverses aigües, olis i sals, (2) la generació i transmutació dels metalls, amb un breu apartat sobre sals d'ús alquímic, i (3) l'estudi d'un grup de dotze aigües i l'exposició de diversos experiments alquímics.

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - Ravenna - Classense - 215 - D - ff. 157r-189r
Observacions:Llista de manuscrits a Lombardo 2008: 117 (en la que manquen els mss. Wellcome 140 i Classense 215)
Descripció del ms. Londres, Wellcome Library, 140

Bibliografia

Edicions:Carli (1998-1999), Il Liber Compostille di ... - fragmentària
Capitanucci (2010-2011), Il Liber Compostelle di Fra' ... - fragmentària
Bibliografia:Thorndike (1923-1958), A History of Magic and ..., vol. 3 (1934), pp. 45-47
Carli (1999), "Un'enciclopedia alchemica ..."
Pereira (1999), "Nota su Bonaventura da Iseo e le ..."
Crisciani (2002), Il papa e l'alchimia: Felice V ...
Pereira (2003), "L'alchimista come medico perfetto ...", p. 80
Crisciani (2007), "Alchimia e potere: presenze ...", pp. 231-232
Lombardo (2008), "Bonaventura da Iseo OMin e le sue ...", pp. 116-120
Capitanucci (2012), "Agli albori della cultura ..."
Capitanucci (2023), "I segreti alchemici e medicinali ..."

Observacions

L'obra, que per l'autor és un «liber medicinalis et alchimie», documenta l'interès per l'alquímia entre els franciscans en la línia de Roger Bacon. L'autor, que es qualifica de «medicus, operator, experimentator et propheta bonus», hi conjuga pràctica alquímica, terapèutica mèdica i l'efecte que per a la religiositat havia de tenir el coneixement de l'alquímia, per ell un saber superior al de totes les altres arts.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).