MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5291 (23 / November / 2024)

Pseudo-Ramon Llull. Aforismes sobre l'alquímia [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Pseudo-Ramon Llull. Aphorismi [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2017-08-29
Darrera modificació: 2019-11-20
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Pseudo-Ramon Llull
Títol regularitzat:Aforismes sobre l'alquímia
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - ss. XIV-XV
Notes sobre la datació:Vegeu Observacions.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Aforismes
Matèries:Alquímia

Contingut

Conservació:fragmentària
Especificacions:Només els paràgrafs inicials i el final.

Íncipit

Rúbrica inicial:«Insipiunt Amphorismi».
Íncipit text:«L'or dels filòsofs és una pedra tant tart, dels savis atllegoria, à instituït a éser devorat a gros germe, aver d'engenrar trisió, trenquada la putrefacsió, mana germenar...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... No·s maravell l'ome tals cosas éser ditas ab escuredat, que jo vull que aq[u]estes coses estig[u]en secretas y selades per so que no sian tingudes en vill».

Altres persones relacionades

Copista:Mas, Jaume (fl. s. XVI-1)

Sinopsi

Sinopsi:Col·lecció d'aforismes sobre l'alquímia.
Públic/intenció:Alquimistes

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - París - BnF - Manuscrits: Esp. - 289 - f. 151v
Observacions:No hi ha dades sobre la circulació d'una traducció completa d'aquesta obra en català. Molts mss. llatins també en contenen només extrets.

Bibliografia

Bibliografia:Luanco (1889-1897), La alquimia en España: escritos ..., vol. 2, p. 59

Observacions

Fragment conservat en una miscel·lània alquímica copiada per Jaume Mas (fl. s. XVI-1) d'un antígraf (s. XIV o XV?) que devia contenir el mateix conjunt d'obres i del que Mas modernitza la llengua.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).