MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5279 (23 / November / 2024)

Anònim. Llibre de l'art de l'àbac

Publicació de la fitxa: 2017-06-09
Darrera modificació: 2017-06-10
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Llibre de l'art de l'àbac
Llengua:Català
Llatí
Data:estimada - c. 1481-1490
Lloc:Barcelona
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Tractat d'àbac
Matèries:Aritmètica i geometria

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Altres persones relacionades

Autoritat citada:Altimir, Galceran (fl. 1460 – 1490)

Sinopsi

Públic/intenció:Mercaders

Transmissió

Manuscrits:Palma [Ciutat de Mallorca] - ARM - Diversos - DIV-37 B/2 - ff. 76r-168r

Bibliografia

Edicions:Sevillano Colom (1974-1979), "Un manual mallorquín de ..." - fragmentària
Docampo Rey (2004), La formación matemática del ..., pp. 600-623, 625-631 i 633-638 - fragmentària - Edita fragments dels ff. 108v-136v, 137v-140v, 141v-143r, 145v-147v, 151r-152r, 156r i 162v
Bibliografia:Docampo Rey (2004), La formación matemática del ..., pp. 192-297 (descripció i edició de fragments)

Observacions

És una aritmètica comercial («art de l'abba»), que inclou la descripció de les xifres indoaràbigues i el seu funcionament, les quatre operacions bàsiques, les regles de tres i de companyia, els bescanvis, canvis i canvis duplicats, la «falsa posició» i els trencats, sovint amb taules i exercicis pràctics, molt probablement basada en els ensenyaments de Galceran Altimir, professor d'aritmètica i de lletra rodona de Barcelona (fl. 1460-1481).

No té títol. El que se li dóna aquí parteix de les paraules inicials de la presentació dels exercicis pràctics («Com l'art de la abba sia partida en quatre parts, ço és, sumar, restar, montiplicar e partir, la hoperaçió de les qualls ja damunt avem tractades, ara ací tractarem [d]e què servexen les dites quatre cozes, posant [ms. pasant] algunes rahons sobre cascuna de aquelles...», f. 108r del ms.).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).