MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5277 (18 / April / 2025)

Anònim. Llibre de l'art de la mercaderia

Publicació de la fitxa: 2019-02-11
Darrera modificació: 2019-08-26
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Llibre de l'art de la mercaderia
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV ex. - XV in.
Lloc:Barcelona
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Manual de mercaderia
Matèries:Tècniques - Mercaderia

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Sinopsi

Públic/intenció:Mercaders

Transmissió

Manuscrits:Palma [Ciutat de Mallorca] - ARM - Diversos - DIV-37 B/2 - ff. 5r-67v

Bibliografia

Edicions:Sevillano Colom (1974-1979), "Un manual mallorquín de ..." - fragmentària
López Espinasa (2017), El Llibre que explica lo que ha ... - fragmentària - ff. 5r-24r (pròleg i cap. 1-40)
Bibliografia:Docampo Rey (2004), La formación matemática del ..., pp. 179-190 (descripció i edició de fragments)
Duran i Duelt (2005), "Teoría y práctica de la ..."

Observacions

El text d'aquest manual de mercaderia, dividit en capítols, té les següents parts: (1) una extensa introducció sobre l'«art de la mercaderia» i les condicions del bon mercader; (2) uns consells pràctics de caràcter general sobre l'activitat mercantil; (3) una llista de productes, amb llur valoració qualitativa; (4) una àmplia descripció de les espècies («drogues») que eren objecte de comerç; i (5) un recull de notes sobre draps, monedes, pesos i canvis de diversos llocs i països. Se centra en la ruta comercial de Barcelona a Alexandria.

No té títol. El que se li dóna aquí parteix de les paraules inicials del pròleg («Per ço com lo noble art de la mercaderia...», f. 5r del ms.).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).