MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5263 (22 / November / 2024)

Al-Rāzī (c. 864 – c. 925). Recepta de les píndoles de Rasis [Català]

Aquesta obra és:

Traducció de: Al-Rāzī (c. 864 – c. 925). Pillule Rasis [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2017-05-10
Darrera modificació: 2019-07-24
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Al-Rāzī (c. 864 – c. 925)
Títol regularitzat:Recepta de les píndoles de Rasis
Altres títols:«Recepta per píndoles de Rasís molt bona»
Llengua:Català
Data:estimada - s. XV-2
Notes sobre la datació:Datació del ms. conservat
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Recepta mèdica
Matèries:Medicina - Farmacologia

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:«Recepta per píndoles de Rasis molt bona»
Íncipit text:«Prenets una onza d'ecèbar cicotrí alaxandrí, miga onza de mirra triada...»
Font:ADPO (recepta 1)

Èxplicit

Èxplicit del text:«... denegament del fetge, de la melssa, dells leus e a moltes altres coses»
Font:ADPO (recepta 1)

Continguts

Text complet
(receptes o fragments):
«Recepta per píndoles de Rasis molt bona. — Prenets una onza d'ecèbar cicotrí alaxandrí, miga onza de mirra triada he miga onza de saffrà fi, .VI. dinés de agari. E sie mesclat e picat bé e polvorissat e passat ab hun sedàs, e sie'n feta pasta ab bon vi vermel o aygua-ros ben maürada fins que se'n puguen fer píndoles. E pren-ne ta[n]tes una vegada la sepmana que·t fassen fer 4 ho .V. ho .VI. cambres. E són molt bones per la conservació de lla vista, a purgació dell cap, del stómach, denegament del fetge, de la melssa, dells leus e a moltes altres coses» [ADPO (recepta 1)]

Altres persones relacionades

Recopilador:Arnes, Marc (fl. 1491 – 1498)
Destinatari:Llabià, Pere (fl. s. XV ex.) {recepta ADPO 2}
Llabià, Rafael (fl. s. XV ex.) {recepta ADPO 2}

Sinopsi

Sinopsi:Recepta per a fer píndoles purgatives, extreta d'alguna obra de Rasis (potser el Liber Almansoris o el Liber divisionum). També foren valorades com a medicament preventiu durant les epidèmies de pesta.
Públic/intenció:Usuari

Transmissió

Manuscrits:Perpinyà - ADPO - Série H-Dépot: Établissements hospitaliers - 2HDTP/436 - paper interfoliat (1)
Perpinyà - ADPO - Série H-Dépot: Établissements hospitaliers - 2HDTP/436 - paper interfoliat (2)
Observacions:Altres versions catalanes, més resumides, al ms. Madrid - BNE - Manuscritos - 10162, f. 101r («Píl·loles de Rasis», Receptari de Madrid), i al receptari de Miquel de Vilanova, Receptari de Miquel de Vilanova, núm. 54 («La recepta de les píndolles de Razis Almansor apropiades per a temps de pestilència»). Les seves virtuts al ms. Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Vat. lat. - 4797, f. 105r («Nota de píndeles de Rasis», Tractat de medecines laxatives). Segurament apareixen també en altres mss. sota altres rúbriques menys explícites.

Text digital

Text complet:Projecte Scriba (reprod. digital de la recepta ADPO 1)
Projecte Scriba (reprod. digital de la recepta ADPO 2)

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).