MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5248 (23 / November / 2024)

Anònim. Receptari judeocatalà (ACA)

Publicació de la fitxa: 2017-01-03
Darrera modificació: 2017-01-12
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Receptari judeocatalà (ACA)
Llengua:Català
Hebreu
Data:estimada - s. XIV
Lloc:Catalunya
Notes sobre la datació:Datació del ms. conservat
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Receptari mèdic domèstic
Matèries:Medicina - Farmacologia

Contingut

Íncipit

Íncipit text:'(1) Al començament de les aigües males per causa freda, xarop de barejiq i d'anís; (2) Al començament de les aigües males per causa càlida, [de] les 4 sements fredes, una unça, a parts iguals, anís, 2 dracmes, suc de lecçons i fonoll, una lliura, suc de corre[t]joles, 4 unces, màstec, 2 dracmes, regalís[s]ia, una unça, sàndals i bèrberis, una dracma, a parts iguals, sucre, 2 lliures, composta de baies de sàndals i diarrodon...'
Font:Olmo - Magdalena 1980 (traducció al castellà del text hebreu, que traslladem al català; transcripció dels mots en català i en altres llengües, en cursiva)

Èxplicit

Èxplicit del text:'... (12) Per a untar tot el cap, suc de sempreviva, suc de solatri, 3 unces, a parts iguals, oli de roses, oli de violad, una unça, a parts iguals, sement de papàver blanc i negre i oli de mandràgol, una unça. Se n'untarà tot el cap i dormirà, amb l'ajuda de Déu'
Font:Olmo - Magdalena 1980 (traducció al castellà del text hebreu, que traslladem al català; transcripció dels mots en català i en altres llengües, en cursiva)

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
(1) 'Al començament de les aigües males per causa freda'; (2) 'Al començament de les aigües males per causa càlida'; (3) 'Per a les inflamacions de les aigües males per causa càlida, aproximadament, amb Déu, beneït sia'; (4) 'Per a la via [urinària] de hypospadre'; (5) 'Per a la pèrdua de temperament'; (6) 'Per al sexe flac'; (7) 'Per a l'escopir sang, xarop de...'; (8) 'L'herba anomenada endí[vi]a...'; (9) 'Per a la diarrea sanguinolenta que ve de la calor del fetge'; (10) 'Xarop per a la febre ardent i seca'; (11) 'Per al qui no pot dormir, per a untar la part de darrere del cap i també tot el cap'; (12) 'Per a untar tot el cap'.

Sinopsi

Sinopsi:Breu receptari mèdic en hebreu amb nombroses paraules en català aljamiades en alfabet hebreu, segurament per a l'ús domèstic.
Públic/intenció:El mateix autor anònim de la còpia
Públic/intenció:Usuari

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - ACA - Col·leccions, Cartes hebrees - núm. 18

Bibliografia

Edicions:Olmo Lete - Magdalena Nom de Déu (1980), "Documento hebreo-catalán de ...", pp. 163, 165 i 167
Magdalena Nom de Déu (1994), Un glosario hebraico aljamiado ..., pp. 38a-40a
Bibliografia:Riera i Sans - Udina Martorell (1978), "Els documents en hebreu ...", p. 21
Olmo Lete - Magdalena Nom de Déu (1980), "Documento hebreo-catalán de ..." (amb un glossari de la terminologia tècnica)
Udina Martorell (1986), Guía histórica y descriptiva ..., p. 248

Observacions

Conté dotze receptes per als problemes urològics (1-4), el decaïment o pèrdua de temperament (5), la debilitat sexual (6), l'esput sanguinolent (7), les fractures (8), la diarrea sanguinolenta (9), la febre (10) i l'insomni (11-12). No s'hi esmenten autoritats.

Olmo - Magdalena (1980: 160n) anomenen aqrābāḏīn (antidotari) cadascuna de les receptes, gènere al qual no sembla pertànyer l'obra.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).