MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5238 (22 / November / 2024)

Pseudo-Ramon Llull. Ars operativa medica

Publicació de la fitxa: 2016-12-01
Darrera modificació: 2016-12-13
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Pseudo-Ramon Llull
Títol regularitzat:Ars operativa medica
Altres títols:Ars operativa de aquis condimentalibus et medicinalibus
Liber de aquis et oleis
(i altres)
Núm. de catàleg de la Llull DB:MP I.6
Llengua:Llatí
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi d'alquímia
Matèries:Alquímia

Contingut

Íncipit

Íncipit text:«Cum ego Raymundus Ilerdae existens essem rogatus a quibusdam caris amicis...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... item hoc sperma bibitum alleviat hominis membra aggravata»

Altres persones relacionades

Autor apòcrif:Llull, Ramon (1232 – 1316)
Autoritat citada:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)

Sinopsi

Sinopsi:Breu tractat sobre les virtuts mèdiques de la quintaessència, sense alfabets ni figures. L'autor es presenta com a deixeble d'Arnau de Vilanova i parla de la visió en la qual sant Gil, un dels sants protectors reconeguts per l'Església i un dels quatre patrons del Camí de Santiago, per bé que especialment vinculat a la Provença, li ha revelat aquests secrets mèdics, que descriu (Pereira).
Públic/intenció:Alquimistes
Metges

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 1986 - ff. 49r-57v
Fragmentària - Florència [Firenze] - Riccardiana - Manoscritti: Riccardiano - Ricc. 2827 - ff. 117r-120r (òlim 108r-111r)
Observacions:Per a la resta de la tradició manuscrita i impresa, vegeu Llull DB MP I.6

Bibliografia

Catàlegs i repertoris:Pereira (1989), The Alchemical Corpus Attributed ..., I.6
Pereira, Catalogue, act. 1998 I.6
(vegeu Llull DB MP I.6 )
Bibliografia:Hillgarth (1971), Ramon Lull and Lullism in ..., p. 292
Pereira (2006), Alchimia: i testi della ..., pp. 594-595 i (notes) 1384-1386

Observacions

Vegeu Llull DB MP I.6

"La preparació dels fàrmacs amb la tècnica alquímica de la destil·lació, que Roger Bacon ja havia recomanat al seu Antidotarium, va esdevenir cada vegada més comuna a partir de mitjan s. XIV i no sempre és possible distingir entre destil·lació dels fàrmacs i destil·lació transmutatòria. L'Ars operativa medica, considerada autèntica de Ramon Llull per Bernat de Lavinheta, al qual es deu el 'rellançament' de la filosofia lul·liana en la cultura europea del primer Renaixement, constitueix un molt bon exemple d'aquesta producció intermèdia entre farmacologia i alquímia; en aquesta obra la recerca sobre la destil·lació es connecta explícitament a l'ensenyament mèdic d'Arnau de Vilanova, el qual havia dedicat algunes obres autèntiques a les noves tecnologies farmacològiques; d'altra banda, es troben traces consistents del seu ensenyament en les obres pseudolul·lianes més estrictament alquímiques, a les quals l'Ars operativa medica sempre es vincula en la tradició. L'aigua de vida, que s'hi obté en quantitats i graduacions diverses segons el nombre de destil·lacions, hi és considerada una autèntica panacea, tal com mostra la llista detalladíssima de receptes, que comprenen, entre d'altres, malalties tradiconalment guarides amb pràctiques màgico-sagrades, com l'escròfula, i malalties mortals com la pesta" (trad. de Pereira 2006: 594-595).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).