MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5196 (22 / November / 2024)

Anònim. Coneixences de les monedes

Publicació de la fitxa: 2016-07-05
Darrera modificació: 2016-07-06
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Coneixences de les monedes
Altres títols:Conaxences de les monedes
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV ex. - XV in.
Lloc:Barcelona
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Catàleg de monedes
Matèries:Numismàtica i monederia

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:«Ací avall apparen les conaxences de les monedes, què val cascuna e de quina ley són. E primo del fiorí d'Aragó».
Íncipit text:«Lo florí d'Aragó ha aytal conaxença que de la una part es sant Johan e d'altra part una flor de lir. És de ley de .XVIII. quirats, pesa .LXVIII. grans e val, si és de pes, .XI. sous...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... Fflorí de Foix se coneix que en la part de la fas de sant Joban, sobre lo cap, ha una spasa e allà hon stan los bous tenen girades les anques devés sant Johan, e val .VIII. sous».
Font:Mateu 1981

Altres persones relacionades

Autor apòcrif:Carbonell, Pere Miquel (1434 – 1517)

Sinopsi

Sinopsi:Catàleg descriptiu de les monedes en circulació a la Corona d'Aragó, de les quals n'especifica l'aspecte, la llei, el pes i el valor.
Públic/intenció:L'arxiver del rei i el personal de l'arxiu reial.
Públic/intenció:Arxivers reials

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - ACA - Col·leccions, Memorials - 35 - ff. 78r-82r

Bibliografia

Edicions:Salat (1818), Tratado de las monedas labradas ..., vol. 2, pp. 89-92, doc. LXV
Heiss (1865-1869), Descripción general de las ..., vol. 2 (1867), pp. 467-471, doc. XLVI - A partir de Salat 1818
Mateu i Llopis (1981), "Un comentario al texto ..."
Catàlegs i repertoris:Mateu i Llopis (1946), Glosario hispánico de ...
Bibliografia:Mateu i Llopis (1943), "Un manuscrito referente a moneda ..."

Observacions

Al ms. conservat és precedit per una nota datada de Pere Miquel Carbonell («En aquest temps valia lo florí d'or .XI. ss. e aprés ha valgut .XIII ss. e huy, que som en l'any .M.CCCC.LXXXX., val .XVII. ss., e lo ducat de Venècia .XXIIII. ss., e lo scut vell, .XXII. ss., e l'alfonsí .I. ducat e mig, e lo real d'argent .II. ss.») i a la fi segueixen addicions del mateix Carbonell («Mancusus val dotze diners barcelonesosesos e trobe's en los contractes antichs hon diu solvitur annuatim pro censu huius hospitii unus mancusus valen duodecim denarios monete Barcinone quemadmodum ego, Carbonellus, sepius comperi, vidi et legi... Agostat auri moneta valens tempore regis Petri 2, 1280, minus quam solidus»). Aquestes notes induïren Salat 1818 i, seguint-lo, Heiss 1867 a atribuir tot el text a Carbonell. Mateu 1981 (que a Mateu 1943 i 1946 havia seguit els anteriors) prova que és un error, data l'original a finals del s. XIV o inicis del XV i estableix que el testimoni conservat n'és una còpia posterior, feta en el s. XV, abans de 1475, que Diego Monfar traslladà el 1636 per a l'erudit aragonès Francisco Ximénez de Urrea precisant que era «de mano de Jayme García, archivero que fue en tiempo del rey don Juan el II» (Mateu 1943; Mateu 1981: 52-53).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).