MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5178 (23 / November / 2024)

Anònim. Virtuts de l'herba de Tunis (versió 1) [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim; Pseudo-Arnau de Vilanova. Virtutes herbe tunice [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2016-02-14
Darrera modificació: 2020-07-02
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Virtuts de l'herba de Tunis (versió 1)
Altres títols:«Virtu[t]ç de la erba de Túniç»
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV-1
Lloc:Barcelona?
Notes sobre la datació:Conservada en un ms. datable a mitjan s. XIV, molt probablement copiat a Barcelona.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Herbari
Matèries:Història natural - Vegetals
Medicina - Farmacologia

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:«Açí comencen las virtu[t]ç de la erba de Túniç».
Íncipit text:«Erba de Túniç en aràbich és dita zar? e diu Diascòrides...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... e gite dels coraçons dels omnes torçons de fredor».

Sinopsi

Sinopsi:Relació de les propietats mèdiques de la planta anomenada herba de Tunis (herba tunica, diptamus, i en català també diptam o dictam).
Públic/intenció:Extrauniversitaris
Metges pràctics
Profans

Transmissió

Manuscrits:Vic - ABEV - Manuscrits - 191 - f. 4v

Bibliografia

Edicions:Canibell i Masbernat (1918), Bibliografia medical de Catalunya ..., làm. en b/n entre pp. 310-311 (facs. ABEV 191)
Bibliografia:Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 208
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat .... p. 285

Observacions

Obra relacionada amb la complexa tradició de l'atribuïda a Pere Hispà, Thesaurus pauperum, al cos original de la qual es va sumar. En algunes versions llatines, però no en les catalanes, és atribuïda a Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311).

Aquesta versió, aparentment més antiga, no conté tot el catàleg de virtuts ni les instruccions per a la sembra que té l'Anònim, Virtuts de l'herba de Tunis (versió 2), Traductor: Anònim.

Per a la seva difusió, vegeu Anònim, Berenguer Satorre, Recepta d'ungüent per a les cames i nota sobre l'herba de Tunis (òlim ACA BGC 615).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).