MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5156 (22 / November / 2024)

Agustí d'Hipona [sant] (pseudo). Oració de sant Agustí [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Agustí d'Hipona [sant] (pseudo). Oratio beati Augustini [O dulcissime Domine] [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2015-11-18
Darrera modificació: 2019-01-21
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Agustí d'Hipona [sant] (pseudo)
Títol regularitzat:Oració de sant Agustí
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Forma:prosa
Gènere:Oració
Matèries:Religió - Espiritualitat
Màgia - Màgia mèdica i protectora

Contingut

Íncipit

Íncipit del pròleg:«Si algú o alguna aurà tribulació o serà en presó o haurà ira de senyor o qualque sia la tribulació, diga o fassa dir per .XXX. dies aquesta oració...»
Íncipit text:«Molt dols senyor Jesucrist, vertader Déu, qui del sobiran Pare fust tramès en lo món per los peccadós a reembre...»
«Molt alt senyor...» (atest. 1444)
Font:Aguiló 1923: 184 [Tolosa 1486]

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:«... e de sant Agostí serà hoït del que demanarà a Jesucrist, e assò sens dubte».
Èxplicit del text:«... ador-te, Senyor, e beneesch-te e glorifich-te lo teu sant nom, car Tu és beneït e loable e gloriós per tosteps e sens fi. Amén».
Font:Aguiló 1923: 185 [Tolosa 1486]

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Traductor
Text del pròleg:«Si algú o alguna aurà tribulació o serà en presó o haurà ira de senyor o qualque sia la tribulació, diga o fassa dir per .XXX. dies aquesta oració e sia cert que Déu l'ohirà en tal manera que la tribulació li tornerà en consolació. Encara, si la diu per altri, valrà en aquell o en aquella per qui la legirà e serà acabat so que a Déu justament demanarà, e no morrà a mala mort soptana, ni enemichs ninguns no li poran noure, spirituals ni carnals, e encara al dia de la sua mort la sua ànima serà salvada. Appelle's la oració de sant Agostí, car qui la dirà a honor de Jesucrist e de Nostra Dona e de sant Agostí serà hoït del que demanarà a Jesucrist, e assò sens dubte» (ed. Tolosa 1486, segons Aguiló 1923: 184, ortografiat).

«Acabada és la oració desús dita, e qui aquesta dirà ab gran devoció neguna tribulació en est segle no aurà, ans guaynarà vida perdurable en la qual viurà sens fi per omnia secula seculorum. Amén. Sent Agostí aquesta oració ascriu, et si alcú cada dia la dirà o sobre si la portarà, enemich noure no li porrà, e en aquel dia no perirà en foch, ni en aygua, ni de virí mortal, ni en batayla sobrat no serà, e si neguna gràcia a Déu demanarà, enpetrada li serà e no morrà a mort soptana, et l'arma d'aquel salva serà. Amén. Amén» (Bodleian, Canon. Liturg. 251, s. XIV-2, segons Bohigas 1985: 23, ortografiat).

Altres persones relacionades

Posseïdor:Isern, Bernat (fl. 1397 – 1437)
Isern, Rafael (c. 1427 – 1444)

Sinopsi

Sinopsi:Oració protectora contra el perill de mort induït per diverses causes (incendi, viatges per mar, enverinament, mort sobtada), contra la malvolença dels enemics, contra la derrota en el combat, i per consolar-se en totes les tribulacions, l'empresonament o la repressió senyorial.
Públic/intenció:Extrauniversitaris en general, tant urbans com de l'àmbit rural.
Públic/intenció:Extrauniversitaris
Pagesos

Transmissió

Manuscrits:Castelló de la Plana - SCC - Manuscrits - s/n [Hores de Morella] - ff. 56r-58r
Morella - APASMMM - Còdexs - s. n. (I)
Impresos:Tolosa de Llenguadoc [Toulouse], Henri Mayer, 1486 – Francesc (pseudo) Eiximenis, Qüestions sobre els novíssims; Ramon de Perellós, Viatge al Purgatori de Sant Patrici; Agustí d'Hipona [sant] (pseudo), Oració de sant Agustí, Traductor: Anònim [completa]
Atestacions documentals:
  1. Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 113/106 – 31 gener 1437 – ítem 11.1
  2. Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 113/106 – 9 agost 1444 – ítem 11.1
Observacions:El ms. Bodleian, Canon. Liturg. 251 (llibre d'hores en llatí de procedència catalana de la segona meitat del s. XIV), conté, després de diversos oficis, un breu recull d'oracions protectores, salms i himnes. Hi ha rúbriques i texts explicatius en català. La primera peça del recull final (f. 209r) és l'Oració de sant Agustí «O dulcissime Domine» en llatí (veg. Bohigas 1985: 23, que atribueix part del text explicatiu que correspon a aquesta oració a l'himne «Iuste Iudex» copiat a continuació).

Bibliografia

Edicions:Aguiló i Fuster (1923), Catálogo de obras en lengua ..., pp. 184-185, núm. 256 - Versió de l'ed. Tolosa, Henri Mayer, 1486
Colón (1960), Llibre d'hores, pp. 165-167
Bibliografia:Moliné i Brasés (1921), "Inventari de llibres" (inventari d'un il·luminador)
Aguiló i Fuster (1923), Catálogo de obras en lengua ..., p. 185, núm. 257-260 (edicions posteriors, fins 1852)
Madurell i Marimon - Rubió i Balaguer (1955), Documentos para la historia de la ..., doc. 151, núm. 22 [llibreters]
Colón (1960), Llibre d'hores, pp. 26-27 (en llibres d'hores en llatí)
Rubió i Balaguer (1964), "Notes sobre els llibres de ...", pp. 123 i 128 [cita ms. BC 363 i Hores ed. Colón 1960]
Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, p. 23 (Bodleian, Canon. Liturg. 251, en llatí i rúbriques i explicacions en català)
Medina (2001), "Sobre la presència de sant ...", pp. 448-449 i 459-460

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).