MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5155 (05 / October / 2024)

Anònim. Oracions per afavorir el part i altres finalitats (Col. Serradesanferm, Borrell 2)

Publicació de la fitxa: 2015-11-14
Darrera modificació: 2021-01-30
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Oracions per afavorir el part i altres finalitats (Col. Serradesanferm, Borrell 2)
Llengua:Català
Llatí
Data:estimada - s. XV-2
Notes sobre la datació:Datació del testimoni conservat.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
vers
Gènere:Eixarm
Oració
Matèries:Màgia - Màgia mèdica i protectora
Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Íncipit

Íncipit text:«Aquesta oració és de la Verge Maria, e à aytal propietat: que tota persona qui la digua ho lla fassa dir ho lla port ab bona devoció no li cal aver pahor que moyra...»
Font:A partir de Vila - Sierra 2012: 51.

Èxplicit

Èxplicit del text:«... cum sana e salva portets lo teu preciós e car fill e·l desliurets, axí sana e salva lo posca jo desliurar, la mia persona e lo que jo aport, sens tot perill. Amén».
Colofó:«Angelina, serventa de Déu».
Font:A partir de Vila - Sierra 2012: 52.

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
(1) «Aquesta oració és de la Verge Maria... fou trobade sobre lo sant sepulgra de la Verge Maria»; (2) «Aquesta oració és bona a tota dona qui sia encaraguade, que la port ab bona devoció e nos porà afollar»; (3) «Altra oració provade»; (4) «Altra oració apropiade»; i (5) «Aquesta oració és molt apropiada a totas cosas e anamichs e ha donas de part e moltas altras propietats».

Materials complementaris

Text del pròleg:[De la núm. 1:] «Aquesta oració és de la Verge Maria, e à aytal propietat: que tota persona qui la digua ho lla fassa dir ho lla port ab bona devoció, no li cal aver pahor que moyra a mala mort; e tota dona qui vage de parts e la tingua sobre si, no li cal aver pahor que moyra del part, ni aurà l'infant mort ni afollat de negunes membres, ni·s porà afollar, ni lli cal aver pahor de mals sperits; e si neguna persona serà endemoniade e que li ligen aquesta oració .V. veguades, lo mal sperit se na yrà espeventablement; e no porà morir en ayga, ni en foch, ni en batalla; no porà morir sens confeció, e serà gordat de tot perills. Aquesta oració fou trobade sobre lo sant sepulgra de la Verge Maria, e diu axí» (a partir de Vila - Sierra 2012: 51).

Altres persones relacionades

Recopilador:Angelina (fl. s. XV-2)

Sinopsi

Sinopsi:Cinc oracions protectores per a dones embarassades i parteres. La primera i la darrera expliciten també altres finalitats, però totes elles semblen adaptades a aquell objectiu de forma preeminent. Al testimoni conservat hi ha el nom d'una dona, Angelina, al final de l'última, que també és la darrera obra del ms.
Públic/intenció:Creients cristians
Dones
Pacient

Transmissió

Manuscrits:Sant Hilari Sacalm - Col·l. Serradesanferm - Ms. el Borrell 2 - ff. 11r-16v

Bibliografia

Edicions:Carreras i Candi (1921-1922), "Lo Passament de la Verge María ...", pp. 220-222
Vila i Medinyà - Sierra Valentí (2012), "Textos populars catalans dels s ...", pp. 51-52 - Aquí texts 2-5 [i.e. 2-6]
Bibliografia:Vila i Medinyà - Sierra Valentí (2012), "Textos populars catalans dels s ...", pp. 38 i 52n

Observacions

La núm. 1 («Jesucrist, fill de la verginitat e fill de la divinitat trinitat de Déu...»), en català, és la més llarga; conté un pròleg explicatiu de les diferents virtuts que té, entre les quals es destaca la utilitat en el part (no morir-hi, no patir un avortament, tenir l'infant sa). Abans de la núm. 2 hi ha una invocació a Jesucrist («Jhesus Christus»), que es repeteix a l'inici del text de l'oració («+ Jhesús. Anna hach santa Maria. Santa Elisabet hach sent Johan Baptista...»); combina el català i el llatí al text, que en part adapta el salm 1, i és explícitament per evitar l'avortament. La núm. 3 («Deus havant e jo aprés, e la vera creu santa de ciprer...»), en català, inclou versos de l'anomenat Parenostre del llop i és per garantir un bon embaràs. La núm. 4 («Nam ci ambulavero in medio umbre mortis...») conté només el text en llatí el salm 22, entès aquí per a una finalitat talismànica similar. La núm. 5 («Benedictio Deus Patris cum angelis suis sit super me...») torna a combinar el català i el llatí, amb una adaptació del salm 90, té per objecte afavorir un bon part i el naixement d'un infant sa.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).