MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5153 (23 / November / 2024)

Melitó de Sardes (pseudo) (fl. s. V m.). Liber de Transitu Virginis Mariae

Aquesta obra té:

Adaptació: Melitó de Sardes (pseudo) (fl. s. V m.). El Traspassament de la Verge Maria

Publicació de la fitxa: 2015-11-14
Darrera modificació: 2015-11-14
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Melitó de Sardes (pseudo) (fl. s. V m.)
Títol regularitzat:Liber de Transitu Virginis Mariae
Altres títols:Transitus B
Llengua:Llatí
Data:estimada - s. V m.
Lloc:Orient mediterrani
Estat de l'obra:conservada
Matèries:Religió - Espiritualitat
Màgia - Màgia mèdica i protectora

Contingut

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor
Observacions sobre el pròleg:Conté un pròleg atribuint l'obra a Melitó, bisbe de Sardes (s. II), en el qual manifesta que sentí l'obra directament de sant Joan Evangelista.

Sinopsi

Sinopsi:Relat de l'Assumpció de la Mare de Déu, en el qual es presenta un resum ajustat a la teologia de les tradicions transmeses pel Liber Requiei Mariae. Representa la versió anomenada Transitus B de l'obra.
Públic/intenció:Profans

Bibliografia

Edicions:Tischendorf (1866), Apocalypses apocryphae Mosis ..., pp. 124-136 - Ed. Transitus B1 (aquí Transitus Mariae B) a partir d'un sol ms. del s. XIV
Haibach-Reinisch (1962), Ein neuer Transitus Mariae des ... - Ed. Transitus B2 a partir de 18 mss.
Clayton (1998), The Apocryphal Gospels of Mary in ..., pp. 334-343 (Appendix 2) - Reimpr. ed. Transitus B2 de Haibach-Reinisch 1962
Bibliografia:Mimouni (1995), Dormition et Assomption de Marie ...
Clayton (1998), The Apocryphal Gospels of Mary in ...

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).