MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5152 (23 / November / 2024)

Anònim. Rosa dels vents (Col. Serradensanferm, Borrell 1)

Publicació de la fitxa: 2015-11-11
Darrera modificació: 2015-11-14
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Rosa dels vents (Col. Serradensanferm, Borrell 1)
Llengua:Català
Data:estimada - s. XV ex.
Notes sobre la datació:Datació del testimoni conservat.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Geografia i viatges - Cartografia

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Altres persones relacionades

Posseïdor:Ignasi, de Can Domènec (fl. s. XVI)

Sinopsi

Sinopsi:Dibuix de la rosa dels vents, amb l'Est a la part inferior indicat amb una creu i els noms dels vents en català.
Públic/intenció:Usuari

Transmissió

Manuscrits:Sant Hilari Sacalm - Col·l. Serradesanferm - Ms. el Borrell 1 - f. 55v

Bibliografia

Bibliografia:Vila i Medinyà - Sierra Valentí (2012), "Textos populars catalans dels s ...", p. 48 (descripció i facsímil)

Observacions

La rosa és un estel de vuit puntes inscrita en un cercle. Excepte la que marca l'Est, situada a la part inferior i prolongada amb una creu a l'exterior del cercle que marca la direcció de Jerusalem, cadascuna té el nom d'un vent, que, a partir d'aquest punt i seguint el moviment de les agulles d'un rellotge, són: «Aixaloc» (xaloc, al SE), «Mig» (migjorn, al S), «Labex» (llebeig, al SO), «D» (ponent, a l'O), «Mestre» (mestre, mestral, al NO), «Terré» (terrer, terral, al N) i «Grech» (grec, gregal, al NE).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).