MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5150 (23 / November / 2024)

Anònim. Oració contra el perill de mort i els mals esperits, i per afavorir el part i un bon viatge (Col. Serradensanferm, Borrell 1)

Publicació de la fitxa: 2015-11-11
Darrera modificació: 2018-08-20
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Oració contra el perill de mort i els mals esperits, i per afavorir el part i un bon viatge (Col. Serradensanferm, Borrell 1)
Llengua:Català
Data:estimada - s. XV ex.
Notes sobre la datació:Datació del testimoni conservat.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Eixarm
Oració
Matèries:Màgia - Màgia mèdica i protectora
Màgia - Fetilleria

Contingut

Consistència:completa
Conservació:fragmentària
Especificacions:El textimoni conservat és àpode per la perdua d'un foli.

Íncipit

Íncipit text:«Qui aquesta oració dirà tres vegades lo dia...».

Èxplicit

Èxplicit del text:«... esperansa dels pecadors, fontana de miseri[còrdia] [...]».

Continguts

Text complet
(receptes o fragments):
«Qui aquesta oració dirà tres vegades lo dia, a honor de Déu e de la sua beneyta Mara, madona santa Maria, e de tota la cort celestial de paradís, no porà morir en aquel joryl [i.e. jorn] de fe[r]re, ne de pedre, ne de aygua, ne de foch, ne de mort soptana; e si és sobre la mar, ne la dius tres vegades an aquel jorn, no poràs aver fortuna; e si la dius tres vegades, no poràs morir sens penetènsia [sic]; ne si nagun à mal esperit sobre si, digua-la tres veguades, ab hunna candela baneyta ensesa sobre lo cap, he encontinent serà desliurat; ne si nanguna dona anave de part e la li dius tres vegades, ab una ca[n]dala baneyta encesa sobre lo cap, encontinent infantarà; e si vas en algun viatge ho camí, diguas-le tres vegades, ho la fé dir, ans que partesces de la casa, he saràs segur per tot lo camí. — “A vós, Fill de Déu, a qui preguà la Verge Maria e selude de l'àngel: 'Plene de tota gràcia, acompayade de Déu, mare de Jhesuchrist, regina del cel, regina dels àngels, dona del món, estela del mar, glòria perfete dels crestians, honor de las fembres, letícia dels hòmens, esposa de Jhesuchrist, cambre de l'Esperit Sanct, flor de las vèrgens, consel de las viudes, esperansa dels pecadors, fontana de miseri[còrdia] [...]» (a partir de Vila - Sierra 2012: 46).

Altres persones relacionades

Posseïdor:Ignasi, de Can Domènec (fl. s. XVI)

Sinopsi

Sinopsi:Oració protectora contra diversos casos de mort violenta, accidental o sobtada, i els mals esperits, per haver bons parts i viatges segurs i sense tempesta.
Públic/intenció:Creients cristians
Dones
Pacient

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - Sant Hilari Sacalm - Col·l. Serradesanferm - Ms. el Borrell 1 - f. 19rv

Bibliografia

Edicions:Carreras i Candi (1921-1922), "Lo Passament de la Verge María ...", p. 213
Vila i Medinyà - Sierra Valentí (2012), "Textos populars catalans dels s ...", p. 46

Observacions

Al testimoni conservat segueix a continuació (després de 2 folis perduts i de 3 folis en blanc) una còpia del Magnificat (Lluc 1, 46-55) en llatí.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).