MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5142 (22 / November / 2024)

Honorius Augustodunensis (c. 1080 – c. 1154). Imatge del món [Català]

Aquesta obra és:

Traducció de: Honorius Augustodunensis (c. 1080 – c. 1154). Imago mundi [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2015-10-18
Darrera modificació: 2016-06-14
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes, Josep Pujol
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Honorius Augustodunensis (c. 1080 – c. 1154)
Títol regularitzat:Imatge del món
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1323
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Enciclopèdia
Matèries:Filosofia natural
Geografia i viatges
Història
Enciclopedisme

Contingut

Íncipit

Íncipit text:«A instrucció de molts qui no han còpia...» [1323]

Èxplicit

Èxplicit del text:«... del temple spirital» [1323]

Sinopsi

Sinopsi:Vegeu la fitxa de l'original llatí.

Transmissió

Atestacions documentals:Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Apèndix general – vol. 700, ff. 87v-93r – 18 juliol 1323 – ítem 565h

Bibliografia

Bibliografia:Martorell i Trabal (1913), "Inventari dels béns de la cambra ...", p. 565
Martínez Ferrando (1962), La Cámara Real en el reinado de ..., doc. 134, p. ***

Observacions

A l'inventari de la cambra reial de Jaume II (1323) es registra un llibre en pergamí “qui comensa: «A instrucció de molts qui no han còpia», e feneix: «del temple spirital»" (Martorell 1913: 565). Martorell l'identifica amb la Imago mundi, que en molts manuscrits comença amb la frase «Ad instruccionem multorum quibus deest copia librorum...» (en l'edició de la Patrologia Latina, aquesta frase apareix introduint la conclusió del pròleg).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).