MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5136 (23 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Per ço cor molts desigen saber, oyr, ço que yo vaig denunciant

Aquesta obra té:

Traducció: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Per ciò che molti [Italià]

Traducció: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Per ciò che molti [Italià]

Traducció: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Si quis intente desiderat scire [Llatí]

Traducció: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Ἐπειδήπερ πολλοὶ έπιθυμοῦσιν εἰδέναι [Grec]

Publicació de la fitxa: 2015-10-13
Darrera modificació: 2015-10-13
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Per ço cor molts desigen saber, oyr, ço que yo vaig denunciant
Altres títols:Per ciò che molti
Llengua:Català
Data:estimada - post 1309
Notes sobre la datació:Posterior al Arnau de Vilanova, De helemosina et sacrificio
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Matèries:Religió - Espiritualitat

Contingut

Íncipit

Íncipit text:Per ço cor molts desigen saber, oyr, ço que yo vaig denunciant

Sinopsi

Sinopsi:Original català perdut però conservades les traduccions grega, toscana i napolitana. Resum de tot allò que Arnau de Vilanova va denunciant, ja que molts ho desitgen saber. Qui vol aconseguir la glòria del cel, cal que visqui en caritat, conformar tota la seva vida a la manera d'actuar de Crist, fer present la seva creu. Els quatre braços de la creu signifiquen les virtuts de la humilitat, la justícia, la paciència i la caritat.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).