MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5131 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Liber conservationis sanitatis abbreviatus. Adaptador: Anònim

Aquesta obra és:

Adaptació de: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Regimen sanitatis ad regem Aragonum

Aquesta obra té:

Traducció: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Summa del regiment de sanitat [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Summa del regiment de sanitat (hebreu) [Hebreu]. Traductor: Israel ben Jucef Caslarí (fl. s. XIV-1)

Publicació de la fitxa: 2015-10-11
Darrera modificació: 2021-02-25
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Liber conservationis sanitatis abbreviatus
Adaptador:Anònim
Llengua:Llatí
Data:estimada - c. 1310
Lloc:Catalunya?
Notes sobre la datació:L'obra original fou escrita per Arnau en els anys 1306-1307. La traducció hebrea d'aquest abreujament fou feta 20 anys després de l'original, vers 1326-1327, a partir d'una traducció catalana. L'abreujament llatí s'ha de datar, doncs, entre l'obra original i aquesta traducció catalana (segurament posterior a la completa de Berenguer Sarriera, de c. 1308-1310), que d'altra banda podria indicar que aquell fou fet a Catalunya.
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Regiment de sanitat
Matèries:Medicina - Dietètica i higiene

Contingut

Especificacions:Com la traducció catalana (i l'hebrea), el text llatí devia excloure el capítol 18 i darrer de l'obra original, sobre les hemorroides, el més específicament pensat per a Jaume II.

Sinopsi

Sinopsi:Abreujament del Regimen sanitatis ad regem Aragonum (vegeu l'original llatí).

Cifuentes 2011-2013: 205 suggereix la possible existència d'un original llatí de l'abreujament català conservat. Carré 2015 prova que, efectivament, va existir aquest text llatí a partir de l'anàlisi de l'abreujament català, que en depèn. Títol a partir del que apareix, en llatí, al colofó de la traducció catalana.
Públic/intenció:Extrauniversitaris, metges o profans en medicina.
Públic/intenció:Profans

Transmissió

Observacions:Hi ha mss. llatins que ometen el capítol 18, però no s'ha estudiat si contenen aquest abreujament.

Bibliografia

Bibliografia:Cifuentes i Comamala (2011-2013), "La bibliografia mèdica catalana ...", p. 205
Carré (2015), "La traducció catalana abreujada ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).