MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5130 (23 / November / 2024)

Pseudo-Arnau de Vilanova. Arnaudina

Aquesta obra té:

Traducció: Pseudo-Arnau de Vilanova. Arnaudina (hebreu) [Hebreu]. Traductor: Cresques des Caslar (fl. s. XIV-1)

Publicació de la fitxa: 2015-10-11
Darrera modificació: 2015-10-11
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Pseudo-Arnau de Vilanova
Títol regularitzat:Arnaudina
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV-1
Notes sobre la datació:El traductor d'aquesta obra del català a l'hebreu, Cresques des Caslar (fl. s. XIV-1), també traduí a l'hebreu, a partir d'un antecedent en català, el Liber de conservanda sanitate de Joan de Toledo l'any 1327-1328.
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Compendi de medicina pràctica
Matèries:Medicina - Medicina pràctica
Medicina - Farmacologia

Contingut

Altres persones relacionades

Dedicatari:Robert I de Nàpols (1277 – 1343)

Sinopsi

Sinopsi:Vegeu la fitxa de la traducció hebrea.
Públic/intenció:El rei Robert I de Nàpols i el públic general.
Públic/intenció:Profans
Reialesa

Transmissió

Observacions:El ms. Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Vat. lat. - 4797 podria contenir una part d'aquesta obra.

Bibliografia

Bibliografia:Feliu (2006-2007), "Les traduccions hebrees del ...", p. 56
Cifuentes i Comamala (2011-2013), "La bibliografia mèdica catalana ...", p. 227
Ziegler (2011-2013), "From Arnavdina to Practica ...", p. 480

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).