Anònim. Prediccions d'eclipsis per als anys 1290-1295 (BNE 921)
| Publicació de la fitxa: 2015-08-23
Darrera modificació: 2016-07-24 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | parcial |
| Identificació |
| Autor: | Anònim |
| Títol regularitzat: | Prediccions d'eclipsis per als anys 1290-1295 (BNE 921) |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - c. 1289 |
| Lloc: | Sicília? |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Calendari d'eclipsis |
| Matèries: | Astronomia i astrologia - Astrologia |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Íncipit |
| Íncipit del pròleg: | «A tots los fels de Jesucrist per los spays escampats dels lochs e de les terres longuament e amplament als quals aquestes letres pervendran...» |
| Íncipit text: | «En l'any ço és a saber de la nativitat de nostre senyor Jesucrist, .M.CC.XC., en la terça indició, del diluns .XXI. dia en agost, passada la miganit...» |
| Èxplicit |
| Èxplicit del pròleg: | «... per ço que als perils davall escrits, segons lur poder, dejen contrastar, car los darts davant vists menys solen nafrar». |
| Èxplicit del text: | «... e seran longues malalties e mort de camels e de cavayls e de muls. E serà mort de nobles barons amans e creents Déu, e sera<n> molts altres dampnatges en lo món». |
| Materials complementaris |
| Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador: | Autor |
| Text del pròleg: | «A tots los fels de Jesucrist per los spays escampats dels lochs e de les terres longuament e amplament als quals aquestes letres pervendran, maestre bo. D. t., avent conexença de la art de les esteles, treballant per lo profit de l'humanal linatge, saluts e gràcia de Sant Esperit. Per la tenor de les presents, sia a vós demostrat que, segons la art d'astronomia, yo he conegut fermament en terra [sic per certa] que moltes coses se deuen esdevenir en los temps qui vendran, segons l'ordonament dels còsors sobirans, ço és a saber, de les plan<e>tes, les quals coses per esguardament divinal vull a tots manifestar e demostrar per ço que als perils davall escrits, segons lur poder, dejen contrastar, car los darts davant vists menys solen nafrar». |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Prediccions d'eclipsis per als anys 1290-1295, indicant-ne per a cada any les dades astronòmiques de l'observació i la predicció d'esdeveniments nefastos. |
| Públic/intenció: | Astròlegs i profans en la matèria. |
| Públic/intenció: | Astròlegs
Profans |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Madrid - BNE - Manuscritos - 921 - ff. 42rb-43ra |
| Bibliografia |
| Edicions: | Tourtoulon (1872), "Prédictions astronomiques pour ...", pp. 177-179 - Amb corr. (pp. 350-351) i una trad. al francès actual (pp. 351-353)
Llabrés y Quintana (1908), Libre de Saviesa del Rey En Jacme ..., pp. 81-84
Castro y Calvo (1946), Libre de saviesa del rey Don ..., pp. 81-84
Solà-Solé (1977), El Llibre de doctrina del Rei ..., ***-***
Garrido Valls (2009), Jaume I: Llibre de saviesa ..., ***-*** |
| Bibliografia: | Llabrés y Quintana (1908), Libre de Saviesa del Rey En Jacme ..., pp. xxxii-xxxvi
Rubió i Balaguer (1984-1986), Història de la literatura ..., vol. 2, p. 125
Riera i Sans (1981), "Una nova edició del Llibre de ...", p. 112
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 176, 199 i 432 |
| Observacions |
| En el pròleg, se n'atribueix l'autoria un «mestre bo. D. t.» (Llabrés 1908, etc.; potser la darrera lletra podria llegir-se «c.», com féu Tourtoulon 1872), un nom abreujat que el o els copistes no van reconèixer i que no ha estat identificat. Sembla que ha de ser un autor cristià, pel sistema de datació emprat i altres al·lusions presents al text.
Algunes dades internes podrien apuntar a un autor que té familiaritat amb la riba meridional o oriental de la Mediterrània (la darrera predicció, per a l'any 1295, cita els camells entre els animals de transport amb naturalitat), potser un autor provinent o radicat a Sicília (el sistema cronològic emprat fa ús de la indicció). Tourtoulon 1872 va llegir, a l'inici del pròleg, «per les Spanys» (després corregit a «per los spanys») en lloc de «per los spays», que fa més sentit («per los espays» a Llabrés 1908 i Castro 1946), i va suposar que això indicava que l'original havia estat escrit a Castella i, tot i confessar que no en trobà cap prova al text, potser en castellà (l'abreviatura sobre les tres darreres lletres ha de ser supèrflua, obra del copista, que vacil·la en molts altres casos); també considerà, arbitràriament, que podien haver estat escrites després de 1295 i afirmà, d'acord amb els coneixements del seu temps, que les observacions astronòmiques no es corresponien amb la realitat documentada, cosa que Llabrés 1908 desmentí.
Aquestes prediccions s'han transmès al final d'una de les dues còpies conservades, datada l'any 1385, del Llibre de doctrina, un recull d'extrets de diverses obres sapiencials segurament elaborat per un jove Jaume II el Just (1267 – 1327), però que alguns autors (Llabrés 1908; Garrido 2009) han atribuït a Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276). Les prediccions poden tenir implicacions evidents, doncs, per a la datació d'aquesta obra. En el ms. conservat estan aparentment integrades al Llibre de doctrina, ja que a continuació encara hi ha una «Oració per l'ànima a salvar» i uns proverbis, i tot seguit un colofó («Ffinito libro, referamus gracias Christo. Amen. Deo Gracias»). S'ha suggerit que aquest colofó pot no marcar el final de l'obra sinó ser còpia d'un que hi hauria hagut al ms. original, però també cal tenir en compte que el contingut del Llibre de doctrina és molt divergent en les dues versions que se'n conserven i no hi ha cap certesa sobre quin n'era el contingut original. Llabrés 1908 posà en context l'interès per l'astrologia, però no féu cap referència a les possibles conseqüencies cronològiques que per al Llibre de doctrina poden tenir. Rubió 1984-1986: 2, 125 els considerà un terme a quo del Llibre de doctrina. Riera 1981: 112 considerà, sense esmentar-les, que les prediccions i tot el que hi ha a partir del f. 40v del ms. BNE 921, que no és al ms. d'El Escorial, no en formarien part. Per tant, se'n dedueix que podien ser a l'antígraf del ms. BNE 921 i constituirien un terme ad quem de l'antígraf i també del Llibre de doctrina, obra que s'hauria elaborat vers 1280 (Cifuentes 2006: 432), però que podria haver tingut un procés d'elaboració llarg que explicaria l'existència de versions divergents i en el transcurs del qual es podrien haver afegit aquestes prediccions i els altres fragments rebutjats per Riera 1981. |
|
