MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5114 (22 / November / 2024)

Anònim. Tractat de medicina no identificat (Duran 3/23.2)

Publicació de la fitxa: 2015-08-19
Darrera modificació: 2016-06-07
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Tractat de medicina no identificat (Duran 3/23.2)
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1439
Notes sobre la datació:Data de l'atestació documental.
Gènere:Tractat d'anatomia
Matèries:Medicina - Cirurgia i anatomia

Contingut

Èxplicit

Èxplicit del text:«... de costs la fenedura» (1439)

Altres persones relacionades

Posseïdor:Novella, Mateu (m. 1439)

Transmissió

Atestacions documentals:Cervera - ACSG - Fons notarials: Cervera – Pere Joan Valentí, àlias Falcó, ff. 25r, 29r-34r, 85r i 89v – 1439 – ítem 23.2

Bibliografia

Bibliografia:Duran i Sanpere (1917), "Notícia de llibres en inventaris ...", pp. 131-134, doc. 3, núm. 23.2

Observacions

Apareix inventariat entre els béns d'un mercader de Cervera de 1439, al mateix volum que conté l'obra atribuïda a Galè (pseudo), Liber de anatomia oculorum, Traductor: Niccolò da Reggio en llatí (que també circulà en català). Podria ser també una obra d'anatomia o de cirurgia.
Segurament era una traducció, i feta del llatí.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).