MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5104 (06 / October / 2024)

Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330). Liber de flebotomia (De conservatione vite humane, I)

Aquesta obra té:

Traducció: Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330). Llibre de flebotomia [Català]

Traducció: Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330). Llibre de flebotomia (hebreu) [Hebreu]. Traductor: Jucef ben Jafudà ha-Sefaradí (fl. s. XIV-2)

Publicació de la fitxa: 2015-08-04
Darrera modificació: 2015-12-15
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330)
Títol regularitzat:Liber de flebotomia (De conservatione vite humane, I)
Llengua:Llatí
Data:expressa - 1308
Lloc:Montpeller
Notes sobre la datació:Vegeu final del pròleg de l'obra general.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Tractat de flebotomia
Matèries:Medicina - Cirurgia i anatomia

Contingut

Íncipit

Rúbrica inicial:«Incipit Liber de conservatione vite humane editus in preclaro Studio Montispessulani per magistrum Bernardus de Gordonio» (BnF Lat. 16189, f. 121rb).
Taula de capítols:Abans de l'íncipit d'aquesta part i tot seguit del pròleg general de l'obra (BnF Lat. 16189).
Íncipit del pròleg:«Homo est princeps omnium animalium et ideo incedit capite elavato. Ista propositio scripta est a Galieno .IIIª. particula De iuvamentis membrorum in principio. Magnificencia autem huius principatus declaratur in tribus...» (inc. del pròleg de l'obra general, BnF Lat. 16189, f. 121rb).
Íncipit text:«Capitulum primum quod est de flobothomia. — Flebotomia est evacuatio universalis multitudinem humorum evacuans. Hec est descripcio Avicenne fen .IIIIª. libri primi. Per flebotomiam intelligimus apertione vene...»
Font:BnF Lat. 16189, f. 121vb

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:«... Inchoatus est enim iste liber in preclaro Studio Montispessulani anno Incarnationis Domini .Mº.CCCº.VIIº, .XXII. die februarii luna celebrante synodum cum sole versus .VII. gradum Piscium» (expl. del pròleg de l'obra general, BnF Lat. 16189, f. 121va).
Èxplicit del text:«... Item, cauteria debent teneri aperta ad minus per .XLª. dies. Item, non debent fieri nisi corpore mundificato».
Colofó:«Expleta igitur prima particula huius tractatus. Benedictus Deus in secula qui incepit et complevit».
Font:BnF Lat. 16189, f. 131va

Sinopsi

Públic/intenció:Metges universitaris

Transmissió

Observacions:Vuit manuscrits amb el text independent i vint més que transmeten l'obra sencera (Demaitre 1980: 179 i 176).

Bibliografia

Bibliografia:Demaitre (1980), Doctor Bernard de Gordon ..., pp. 59-61, 176 i 179
Ferre (2000), "Las traducciones hebreas de la ...", pp. 202-203 (trad. hebrea)

Text digital

Text complet:BnF, Lat. 16189, ff. 121vb-131va, anys 1313-1314, Gallica

Observacions

Primera de les quatre parts que integren el Liber de conservatione vite humane (De phlebotomia, De urinis, De pulsibus i Regimen sanitatis), la segona obra més important de l'autor després del Lilium medicine, i que és una guia dels components més destacats de la medicina pràctica (terapèutica, pronòstic i prevenció). Totes quatre parts d'aquesta obra van tenir circulació independent, tant en els manuscrits com en les primeres edicions impreses (Demaitre 1980: 59-61). El De phlebotomia consta de 20 capítols.

No s'ha de confondre amb la part del Lilium medicine dedicada a la flebotomia, que també va tenir circulació independent i va ser objecte de traduccions (Demaitre 1980: 179; Ferre 2000: 203).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).