MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5076 (01 / March / 2026)

Aristòtil (pseudo). Llibre de doctrina [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Aristòtil (pseudo). Poridat de las poridades [Castellà]. Traductor: Anònim

Traducció de: Aristòtil (pseudo). Sirr-al-'asrār [Àrab]

Publicació de la fitxa: 2015-02-24
Darrera modificació: 2026-03-01
Bases de dades:Sciència.cat, Translat, Gnòmica

Identificació

Autor:Aristòtil (pseudo)
Títol regularitzat:Llibre de doctrina
Altres títols:Llibre de doctrina del rei En Jaume d'Aragó
Llibre de saviesa del rei En Jaume d'Aragó
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1323

Contingut

Altres persones relacionades

Recopilador:Jaume II el Just (1267 – 1327)

Transmissió

Manuscrits:El Escorial - RBME - Manuscritos - M.I.29 - 1-15
Madrid - BNE - Manuscritos - 921 - ff. 31va-43rb
Atestacions documentals:
  1. Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2999, ff. 87v-93r – 18 juliol 1323 – ítem 558a
  2. Cervera - ACSG - Fons notarials: Cervera – Pere Joan Valentí, àlias Falcó, ff. 25r, 29r-34r, 85r i 89v – 1439 – ítem 18.2

Bibliografia

Edicions:Llabrés y Quintana (1908), Libre de Saviesa del Rey En Jacme ..., pp. 1-88
Castro y Calvo (1946), Libre de saviesa del rey Don ..., pp. 9-87 - Transcripció del ms. BNE 921. Inclou els eclipsis afegits al ms.
Kasten (1957), Seudo Aristóteles: Poridat de ..., pp. 89-91 - fragmentària - Transcripció de l'apartat sobre la fisiognomonia del ms. Escorial M.I.29.
Solà-Solé (1977), El Llibre de doctrina del Rei ... - Edició del ms. BNE 921, col·lacionada amb el ms. Escorial M.I.29.
Garrido Valls (2009), Jaume I: Llibre de saviesa ...
Bibliografia:Kasten (1934), "Several Observations Concerning ..."
Rubió i Balaguer (1984-1986), Història de la literatura ..., II, p. 125
Riera i Sans (1981), "Una nova edició del Llibre de ..."
Wittlin (1984), "Consells per a prínceps catalans ..."
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 174-176, 179, 199, 222, 430-433 i 436
Conca (2024), "Motivació, contingut i datació ..."
Conca - Guia (2024), La saviesa de transmissió ..., pp. 563-565
Tous Prieto (2025), "Els Proverbis de Salomó ...", pp. 65-70

Observacions

En relació amb la font (Aristòtil (pseudo), Poridat de las poridades, Traductor: Anònim), al Llibre de doctrina falten fragments del text castellà i el lapidari (tractat vuitè), i alguns tractats estan desordenats. N'extreu principalment l'Epistola de dieta servanda i l'apartat sobre la fisiognomonia («trachtat de lles fayzons dells hòmens»).

El Llibre de doctrina s'ha atribuït a Jaume i i a Jaume II, i també s'ha dubtat que sigui obra de cap rei (Riera i Sans (1981), "Una nova edició del Llibre de ..."); el pròleg diu "e jo, rei En Jacme d'Aragó" (ms. Madrid) i "jo, rei En Jacme" (ms. Escorial). El darrer editor l'ha presentat com a obra de Jaume I (Garrido Valls (2009), Jaume I: Llibre de saviesa ..., pp. 29-42); ho seria si es pogués identificar l'obra amb un Liber regis Jacobi que reclama Jaume II el 1319 (Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., II, p. 36). Les prediccions dels eclipsis dels anys 1290-1295 que hi ha al manuscrit de Madrid poden ser independents de l'obra (Riera i Sans (1981), "Una nova edició del Llibre de ...", p. 112). Es poden considerar un terme ante quem del manuscrit. (i doncs del Llibre de doctrina); Rubió i Balaguer (1984-1986), Història de la literatura ..., II, p. 125 les considera una terme post quem. Cifuentes (2006), Conca-Guia (2024) i Tous (2025) el vinculen a Jaume II. El primer el considera un recull d'extrets de lectures del monarca de la seva etapa formativa (d'abans de 1289).

A la cambra reial de Jaume II n'hi havia un exemplar el 1323 (Martínez Ferrando (1962), La Cámara Real en el reinado de ..., ítem 41; Zamuner (2005), "La tradizione romanza del ...", p. 68). L'obra va ser emprada a la família reial com a manual formatiu dels joves infants fins avançat el segle XIV. Aquesta circulació intensa explicaria que ens n'hagin arribat dos testimonis manuscrits el contingut dels quals no és del tot coincident.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).