MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

op5076 (22 / November / 2024)

Aristòtil (pseudo). Llibre de doctrina [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Aristòtil (pseudo). Poridat de las poridades [Castellà]. Traductor: Anònim

Traducció de: Aristòtil (pseudo). Sirr-al-'asrār [Àrab]

	Publicació de la fitxa: 2015-02-24 Darrera modificació: 2024-07-19
	Bases de dades:	Translat, Gnòmica
	Identificació
	Autor:	Aristòtil (pseudo)
	Títol regularitzat:	Llibre de doctrina
	Altres títols:	Llibre de saviesa de Jaume d'Aragó
	Traductor:	Anònim
	Llengua:	Català
	Data:	estimada - ante 1323
	Transmissió
	Manuscrits:	El Escorial - RBME - Manuscritos - M.I.29 - 1-15 Madrid - BNE - Manuscritos - 921 - ff. 31va-43rb
	Bibliografia
	Edicions:	Llabrés y Quintana (1908), Libre de Saviesa del Rey En Jacme ..., pp. 1-88 Castro y Calvo (1946), Libre de saviesa del rey Don ..., pp. 9-87 - Transcripció del ms. BNE 921. Inclou els eclipsis afegits al ms. Kasten (1957), Seudo Aristóteles: Poridat de ..., pp. 89-91 - fragmentària - Transcripció de l'apartat sobre la fisiognomonia del ms. Escorial M.I.29. Solà-Solé (1977), El Llibre de doctrina del Rei ... - Edició del ms. BNE 921, col·lacionada amb el ms. Escorial M.I.29. Garrido Valls (2009), Jaume I: Llibre de saviesa ...
	Bibliografia:	Kasten (1934), "Several Observations Concerning ..." Rubió i Balaguer (1984-1986), Història de la literatura ..., II, p. 125 Riera i Sans (1981), "Una nova edició del Llibre de ..." Wittlin (1984), "Consells per a prínceps catalans ..." Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 174-176, 179, 430-433 I 436 Conca (2024), "Motivació, contingut i datació ..."
	Observacions
	En relació amb la font (Aristòtil (pseudo), Poridat de las poridades, Traductor: Anònim), al Llibre de doctrina falten fragments del text castellà i el lapidari (tractat vuitè), i alguns tractats estan desordenats. El Llibre de doctrina s'ha atribuït a Jaume i i a Jaume II, i també s'ha dubtat que sigui obra de cap rei (Riera i Sans (1981), "Una nova edició del Llibre de ..."); el pròleg diu "e jo, rei En Jacme d'Aragó" (ms. Madrid) i "jo, rei En Jacme" (ms. Escorial). El darrer editor l'ha presentat com a obra de Jaume I (Garrido Valls (2009), Jaume I: Llibre de saviesa ..., pp. 29-42); ho seria si es pogués identificar l'obra amb un Liber regis Jacobi que reclama Jaume II el 1319 (Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., II, p. 36). Les prediccions dels eclipsis dels anys 1290-1295 que hi ha al manuscrit de Madrid poden ser independents de l'obra (Riera i Sans (1981), "Una nova edició del Llibre de ...", p. 112). Es poden considerar un terme ante quem del manuscrit. (i doncs del Llibre de doctrina); Rubió i Balaguer (1984-1986), Història de la literatura ..., II, p. 125 les considera una terme post quem. A la cambra reial de Jaume II n'hi havia un exemplar el 1323 (Martínez Ferrando (1962), La Cámara Real en el reinado de ..., ítem 41; Zamuner (2005), "La tradizione romanza del ...", p. 68).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).