MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op5004 (22 / November / 2024)

Pseudo-Arnau de Vilanova. De causa sterilitatis

Publicació de la fitxa: 2014-12-04
Darrera modificació: 2015-01-08
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació

Autor:Pseudo-Arnau de Vilanova
Títol regularitzat:De causa sterilitatis
Altres títols:De sterilitate
Llengua:Llatí
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica

Contingut

Íncipit

Íncipit text:Mulier concipere volens

Èxplicit

Èxplicit del text:in stupha ponentur ea.

Sinopsi

Sinopsi:Opuscle falsament atribuït a Arnau de Vilanova aparentment format per la unió de diversos textos, la primera part potser derivada del cap. 43 (De conceptione) del Liber aureus de Constantí l'Africà.

Transmissió

Manuscrits:Dessau - Stadtbibliothek - Manuscrits - BB 5704. 4º - ff. 345v-348r
Erfurt - Universitäts- und Forschungsbibliothek Erfurt - Bibliotheca Amploniana - CA 2º 236 - ff. 65r-v

Bibliografia

Bibliografia:Conde Parrado - Montero Cartelle - Herrero Ingelmo (1999), Tractatus de conceptu - Tractatus ..., pp. 40-41
Conde - Montero - Herrero (1999), El tratado Sobre la concepción ..., p. 115

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).