MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4996 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Pirqé [Hebreu]. Traductor: Abraham Abigdor (c. 1351 – 1402)

Aquesta obra és:

Traducció de: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Medicationis parabole [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2014-11-28
Darrera modificació: 2014-11-29
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Pirqé
Traductor:Abraham Abigdor (c. 1351 – 1402)
Llengua:Hebreu
Data:expressa - 1384 - 1385
Estat de l'obra:conservada
Matèries:Medicina

Transmissió

Manuscrits:Florència [Firenze] - Laurenziana - Manoscritti: Plutei - Plut. 88.36 - ff. 1v-13v
Hamburg - Staatsbibliothek - 308,3
Londres [London] - BL - Manuscripts: Or. - 10507
Macerata - Biblioteca Comunale - Manuscrits - 310,2
Milà - Ambrosiana - 137 - ff. 96r-99r
Munic - BSB - Handschriften: Cod. hebr. - 286 - ff. 1r-15r
Munic - BSB - Handschriften: Cod. hebr. - 297 - ff. 18r-20r

Bibliografia

Edicions:Ferre (1987), Pirqe Arnau de Vilanova
Vilanova (1990), Medicationis Parabole - Pirqé ...
Bibliografia:García Ballester - Feliu (1993), "Las relaciones intelectuales ..."
Ziegler (1999), "Religion and medicine: on the ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).