MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4974 (06 / October / 2024)

Anònim. De l'escrit de Nicodemus [dins el Llibre de Gènesi] [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Evangelium Nicodemi [Llatí]. Traductor: Anònim

Traducció de: Anònim. Evangelium Nicodemi [Grec]

Publicació de la fitxa: 2014-11-18
Darrera modificació: 2015-05-20
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Josep Pujol

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:De l'escrit de Nicodemus [dins el Llibre de Gènesi]
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.17.2
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIII ex. - XIV in.
Notes sobre la datació:La documentació més antiga del Llibre de Gènesi és en un inventari de 1331 (Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., vol. I, p. 98, doc. 50,3).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Íncipit

Rúbrica inicial:Del scrit de Nichodemus hon se recomten moltes coses, segons veurets
Íncipit text:JA ausis com demunt vos dixem que Ihesucrist, apres que fo resuscitat, aparech primerament a Josep ab Arimatia, e ara dirvosem en qual manera. Diu Nichodemus en son scrit que quant -239- los juheus saberen que Josep ab Arimatia hauia demanat a Pilat lo cors de Ihesucrist e quel hauia posat al sepulcre, foren molt fellons contra ell e contra los altros bons homens qui testimoniejauen deuant Pilat que Ihesucrist no era nat en fornicacio, e juraren que tots los farien morir a mala mort.
Font:Amer (1873), Compendi historial de la Biblia ..., p. 238

Èxplicit

Èxplicit del text:Empero donals tanta de iniquitat que axi com eren de abans sobre totes les gents son ara sots mesos a totes gents, e en tots lochs los appellen cans. Tot en axi com nos ho hauem comtat ho mostra Nichodemus en son scrit. E axi fo sabuda la veritat entre los juheus de la resurreccio de Ihesucrist e de la ascensio: que entre nos hauem altros testimonis dels euangelistes que ells nou han.
Font:Amer (1873), Compendi historial de la Biblia ..., p. 260

Transmissió

Manuscrits:Florència [Firenze] - Laurenziana - Manoscritti: Redi - 141
Lleida - ACL - Còdexs - RC 0025 - 1-114
París - BnF - Manuscrits: Esp. - 205 - 199v-205r
París - BnF - Manuscrits: Esp. - 46
París - BnF - Manuscrits: Esp. - 541
Fragmentària - Barcelona - ACA - Col·leccions, Fragments de còdexs - 5 - 1
Fragmentària - Gant - UGent - Handschriften - BHSL.HS.3284
Fragmentària - Sevilla - Colombina - Manuscritos - 5-5-26 - 11-57v

Bibliografia

Edicions:Amer (1873), Compendi historial de la Biblia ...
Bibliografia:Izquierdo (1994), "«Emperò piadosament se creu per ..."
Izquierdo (1997), La Bíblia en valencià. De la ..., pp. 74-78
Izquierdo "The Gospel of Nicodemus in ..."

Observacions

Traducció inclosa dins el Llibre de Gènesi. La secció "De l'escrit de Nicodemus" correspon als capítols 12-27 de l'Evangelium Nicodemi (després de la Resurrecció), a partir d'un text llatí de la família B, probablement el mateix del qual depèn el text occità Anònim, Sens e razos d'una escriptura (Izquierdo (1994), "«Emperò piadosament se creu per ...", pp. 41-44). Alguns passatges dels capítols 1, 2, 5, 6, 7 i 9, segurament a partir d'un text llatí de la branca A, s'usen en els episodis del judici de Pilat del Llibre de Gènesi. Només els manuscrits París, BnF, esp. 205 i Gant transmeten aquesta secció de manera independent, amb els mateixos íncipit i èxplicit (en tots dos casos copiada després de Matfre Ermengaud, Breviari d'amor, Traductor: Anònim).

Vegeu també Anònim, «Barons, escoltats un petit», Traductor: Anònim i Anònim, Llibre de Gamaliel, Traductor: Anònim.

El Llibre de Gènesi es conserva també en tres versions occitanes que s'han suposat traducció del text català: vegeu Galderisi - Agrigoraei (2011), Translations médiévales: cinq ..., vol. 2, i Biu (2011), La Chronique universelle de la .... N'existeix també una versió italiana derivada del text català.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).