MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4957 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (autoria dubtosa). De epilentia C

Publicació de la fitxa: 2014-10-28
Darrera modificació: 2014-10-30
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (autoria dubtosa)
Títol regularitzat:De epilentia C
Llengua:Llatí
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Medicina - Pesta i altres malalties

Contingut

Íncipit

Íncipit text:Cum res medicationis tres sunt

Èxplicit

Èxplicit del text:longo tempore cum predicta discooperatione

Sinopsi

Sinopsi:Després d'un breu prefaci vénen les mesures higièniques per combatre l'epilèpsia en dues sèries, de les quals la primera enumera tot el que cal evitar, la segona el que és convenient, distribuïdes segons les res non naturales: ambient, exercici, son, dosificació de l'aliment, eliminació de les superfluïtats que inclou el bany i el coit, emocions, tipus d'aliments. A continuació els medicinalia: xarop, píndoles, clister, flebotomia, electuaris, ventoses...

Transmissió

Manuscrits:Sevilla - Colombina - Manuscritos - 5-1-45 - ff. 154v-156v
Wolfenbüttel - Herzog August Bibliothek - Cod. Guelf. - 89 Gud. lat - ff. 235v-237v

Bibliografia

Bibliografia:Giralt (2003), "El autor del Contra calculum y ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).