MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4952 (23 / November / 2024)

Pseudo-Arnau de Vilanova. Opusculum de flebotomia

Publicació de la fitxa: 2014-10-27
Darrera modificació: 2014-11-03
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació

Autor:Pseudo-Arnau de Vilanova
Títol regularitzat:Opusculum de flebotomia
Altres títols:Opusculum de fleubotomia
Opusculum de flobotomia
Llengua:Llatí
Estat de l'obra:conservada
Gènere:Tractat de flebotomia
Matèries:Medicina - Cirurgia i anatomia

Contingut

Íncipit

Rúbrica inicial:Incipit opusculum de fleubotomia Arnoldi de Villa nova.
Íncipit text:Inspiciamus sanguinem dum fluit
Font:in emorroydibus surdis que tumescentes non eminebunt. Explicit opusculum magistri Arnoldi de flobotomia.

Sinopsi

Sinopsi:Obra elaborada a partir de diversos textos sobre flebotomia, incloses unes línies de Arnau de Vilanova, Tractatus de consideracionibus operis medicine sive de flebotomia d'Arnau al final.

Transmissió

Manuscrits:Completa - Londres [London] - Wellcome - Manuscripts - 78 - A - ff. 9r-11r

Bibliografia

Bibliografia:Gil Sotres (1986), «Scripta minora de flebotomia» ..., pp. 59-61.
Vilanova (1988), Tractatus de consideracionibus ..., pp. 119-120.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).