MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4940 (23 / November / 2024)

Monells, Rafael (m. 1468). Cartes de navegar

Publicació de la fitxa: 2014-08-30
Darrera modificació: 2014-09-01
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Monells, Rafael (m. 1468)
Títol regularitzat:Cartes de navegar
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1458
Lloc:Mallorca
Notes sobre la datació:Monells abandonà l'activitat de cartògraf el 1458 com a molt tard (Llompart 1973-1975: 447).
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Carta portolana
Matèries:Geografia i viatges - Cartografia

Contingut

Sinopsi

Sinopsi:Cartes nàutiques pintades sobre pergamí (el document no diu quantes), atribuïbles a Rafael Monells.
Públic/intenció:Mercaders i altres individus implicats en la navegació.
Públic/intenció:Mercaders
Profans

Transmissió

Atestacions documentals:Palma [Ciutat de Mallorca] - ARM - Protocols notarials – C-174, ff. 88r-90bisv – 11 gener 1468 – ítem 1

Bibliografia

Bibliografia:Llompart i Moragues (1973-1975), "La cartografía mallorquina del ...", p. 458, doc. 11, núm. 6
Llompart i Moragues (1977-1980), La pintura medieval mallorquina ..., vol. 4, pp. 183, doc. 318, núm. 6
Hillgarth (1991), Readers and Books in Majorca ..., p. 515, doc. 300

Observacions

Monells havia estat inicialment cartògraf («buixoler»), però a partir d'almenys 1458 s'identifica com a «pintor». Al seu inventari de béns, a més d'instrumental, apareixen «hun plech de pragamins vells pintats de cartes de navaguar» (núm. 6), que eren guardades «en la cambra dalt», lluny de l'obrador, i que devien ser restes de la seva primera activitat.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).