MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4909 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (autoria dubtosa). De epilentia B

Publicació de la fitxa: 2014-07-01
Darrera modificació: 2015-01-09
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (autoria dubtosa)
Títol regularitzat:De epilentia B
Altres títols:Cura epilepsiae
Cura epilepsie
Llengua:Llatí
Forma:prosa
Matèries:Medicina - Pesta i altres malalties

Contingut

Íncipit

Íncipit text:In cura epilepsie primo ponatur dieta

Èxplicit

Èxplicit del text:cum aqua ardente et aqua simplicis mixtis

Sinopsi

Sinopsi:De epilentia (“Sobre l'epilèpsia”): Un dels diversos breus escrits sobre epilèpsia que apareixen units al pseudoarnaldià Galvano da Levanto, Liber Salvatoris contra morbum caducum. Algun d'ells podria ser obra d'Arnau.

Transmissió

Manuscrits:Dessau - Stadtbibliothek - Manuscrits - BB 5704. 4º - ff. 345r-v
Erfurt - Universitäts- und Forschungsbibliothek Erfurt - Bibliotheca Amploniana - CA 2º 303 - ff. 88va-88vb
Londres [London] - BL - Manuscripts: Harley - 3665 - ff. 99v-100v
Munic - BSB - Handschriften: Clm. - 77 - ff. 161r-161v
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1260 - B - ff. 271r-272r
Impresos:Lió [Lyon], Guillaume Huyon, 1520 –

Bibliografia

Bibliografia:Giralt (2003), "El autor del Contra calculum y ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).