MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4904 (23 / maig / 2024)

Anònim. Nota sobre els arbres fruiters i la fruita

Publicació de la fitxa: 2014-06-21
Darrera modificació: 2018-05-24
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Nota sobre els arbres fruiters i la fruita
Altres títols:«Nota .XXX. species arborum fructifferarum et nichil plus inveniuntur» (APABSM [2])
«Nota que trenta són fruytals dels arbres que menjam en aquesta present vida, e no més» (BMSM 6437)
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1430
Lloc:Tortosa / País Valencià
Notes sobre la datació:Datació del testimoni més antic, avui perdut, copiat a Tortosa o a Morella. Al text de l'únic testimoni accessible, més recent (València, primer quart del s. XVI), hi ha valencianismes.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Nota
Matèries:Agronomia
Medicina - Dietètica i higiene

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:«Nota .XXX. species arborum fructifferarum et nichil plus inveniuntur» (APABSM [2]).
Íncipit text:«Nota que trenta són fruytals dels arbres que menjam en aquesta present vida, e no més, que segons dejús són mencionats, dels qualls n'i ha .X. que tot lo fruyt se menja...» (BMSM 6437).

Èxplicit

Èxplicit del text:«... no se'n troba en esta terra, ne del festuch. E pot-se'n fer del festuch, ço és, si serà empeltat garrofer en lentiscle, farà fruyt que és dit festuch» (BMSM 6437).

Continguts

Text complet
(receptes o fragments):
«Nota que trenta són fruytals, dels arbres que menjam en aquesta present vida, e no més, segons que dejús són mencionats, dels qualls n'i ha .X. que tot lo fruyt se menja e deu altres que menja hom lo de fora e lança hom lo de dins, com tinguen pinyol, e deu altres que·s menja lo de dins e·s lança lo de fora, com tinga crosta, e nomenen-se en la forma següent. Primo, dels que·s menja tot lo fruyt; són los següents: primo, raïm, figa, pera, móra, arbós, serva, codony, poncir, llimó. Los que·s menja lo de fora són aquestos: présech, dàtil, cirera, alberquoch, albèrchich, gínjol, pruna, nespla, oliva, llidó. Los ques·s menja hom lo de dins y·s lança lo de fora: magrana, pinya, ametla, festuch, castanya, nou, avellana, abellota, teronja, fanio, que és fruyt de fans?, ço és, de fayos?, lo qual no se'n troba en esta terra, ne del festuch. E pot-se'n fer, del festuch, ço és, si serà empeltat garrofer en lentiscle, farà fruyt que és dit festuch» (BMSM 6437).

Sinopsi

Sinopsi:Nota sobre els arbres fruiters i la fruita, que classifica en tres grups segons la part que se'n menja.
Públic/intenció:Propietaris agrícoles

Transmissió

Manuscrits:Morella - APASMMM - Còdexs - 14 - p. 221
València - BMSM - 6437 - f. 111r [111r llapis]

Bibliografia

Edicions:Giner Sánchez (1986), El Tractat d'Agricultura de ..., f. 440 - Text de BMSM 6437
Bibliografia:Betí (1917), "Notícies de dos manuscrits de ...", p. 63

Observacions

El text només es conserva sencer al ms. BMSM 6437, copiat a València, al qual fou afegit per una mà del primer quart del s. XVI (edició de Giner 1986). El ms. APABSM [2], copiat a Tortosa o a Morella c. 1430, desaparegué durant la guerra de 1936-1939, però de la descripció publicada per Betí 1917 es dedueix que contenia aquesta mateixa nota en català, si bé encapçalada per una rúbrica en llatí. En la versió d'aquest ms. els tres ordres en els quals es divideix els fruits s'expressen així: 10 «fruyts que hom no lance res», 10 «fruyts <que> menja hom lo de fora e lance lo de dins» i 10 «<fruyts que> menja hom lo de dins e lança lo de ffora».

El text del ms. BMSM 6437 inclou dos fruits dels quals afirma que no es fan 'en aquesta terra' (València?), el «fanio»? i el festuc. Sobre aquest últim, exposa una forma d'empeltar llentiscles de garrofers i afirma que el fruit resultant s'anomena també 'festuc' sense ser-ho. No és possible saber si aquests comentaris finals figuraven també a la versió del ms. de Morella. El text del ms. BMSM 6437 és fonèticament occidental, i conté valencianismes (albèrxic, llidó, abellota).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).