MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4899 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Expositio super aphorismo Hippocratis "in morbis minus..."

Publicació de la fitxa: 2022-08-29
Darrera modificació: 2022-08-29
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Expositio super aphorismo Hippocratis "in morbis minus..."
Altres títols:Expositio super illo amphorismo Ypocratis "in morbis minus..."
Llengua:Llatí
Forma:prosa
Gènere:Comentari
Matèries:Medicina

Contingut

Íncipit

Íncipit text:In morbis minus periclitantur egrotantes (Aphorismus Hippocrates)

Natura multis modis dicitur; sed hic taliter oportet intelligere eam (Expositio Arnaldi)

Èxplicit

Èxplicit del text:in hoc commento, et due de textu, et sic sunt xiiii.
Colofó:Explicit. Expositio Arnaldi de Villanova super illo amphorismo Ypocratis: in morbis minus periclitantur egrotantes etc".

Sinopsi

Sinopsi:Expositio super isto amphorismo Ypocratis: in morbis minus... és un comentari al trentaquatrè aforisme (de la segona secció), que reprèn el que en va fer Galè, “el primer que eliminà l'ambigüitat i precisà la intenció de les paraules d'Hipòcrates”.
Públic/intenció:Estudiants de medicina

Transmissió

Impresos:Lió [Lyon], François Fradin, 1504 –
Venècia [Venezia], Boneto Locatelli, 1505 –
Lió [Lyon], François Fradin, 1509 –
Lió [Lyon], Guillaume Huyon, 1520 –
Venècia [Venezia], Impressor desconegut, 1527 –
Lió [Lyon], Impressor desconegut, 1532 –
Basilea [Basel], Konrad Waldkirch, 1585 –
Atestacions documentals:València - ACV - Pergamins – núm. O.7430 – 30 juliol 1318 – ítem 99

Bibliografia

Edicions:Vilanova (2014), Expositio super aphorismo ..., pp. 21-102 - completa

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).