MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4895 (22 / November / 2024)

Anònim. Recepta de la bona composta (BMSM 6437)

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Receta de la buena composta (BNE 10211) [Aragonès]

Publicació de la fitxa: 2014-06-22
Darrera modificació: 2015-06-02
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Recepta de la bona composta (BMSM 6437)
Llengua:Català
Data:estimada - ss. XIV o XV
Lloc:València
Notes sobre la datació:Conservat al ms. de la miscel·lània agrícola (València, s. XV-XVI) que inclou la traducció catalana de Pal·ladi de Ferrer Saiol (Barcelona, 1380-1385) i al ms. de la traducció integral d'aquella miscel·lània a l'aragonès/castellà (s. XV-1).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Llibre de confiteria
Matèries:Cuina, confiteria i alimentació

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:«Reçepta de la bona composta».
Íncipit del pròleg:«En tota bona composta, y acabada, se poden metre de cascuna de les coses següents, ço és, pomes, peres, préssechs, naps, pastanagues, taronges, melons, codonys, cols y moltes altres fruytes tendres, mas solament direm ací de aquestes que són ací nombrades».
Íncipit text:<2> «De les poncemes. - Primerament, direm dels ponçemers, com se deuen preparar...».

Èxplicit

Èxplicit del text:«... <13> Altra reçepta comuna. — Canella fina, .IIII. onzes; gingebre, .IIII. onzes; pebre comú, .I. onza; galangal, .VIII. quarts; mel, segons lo vi serà dolç o vert».

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
(1) «Recepta de la bona composta»; (2) «De les poncemes»; (3) «Dels préssechs, pomes y peres»; (4) «Dels naps y pastanagues»; (5) «De les teronges»; (6) «Dels melons»; (7) «Dels codonys»; (8) «De les cols»; (9) <Com se fa la conserva>; (10) «De confegit ab çucre»; (11) «Altra composta»; (12) «Recepta de piment bo y fi»; i (13) «Altra reçepta comuna».

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor

Sinopsi

Sinopsi:Col·lecció de receptes per a fer confitura o «composta» de diferents fruites i hortalisses, que n'inclou dues per a fer piment.
Públic/intenció:Propietaris agrícoles

Transmissió

Manuscrits:València - BMSM - 6437 - ff. 97r-99v [98r-100v llapis]

Bibliografia

Edicions:Giner Sánchez (1986), El Tractat d'Agricultura de ..., ff. 395-403
Bibliografia:Capuano (1994), "The agricultural texts appended ...", pp. 256-257
Anònims (2003), Llibre de Sent Soví. Llibre de ..., p. 246
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 298
Cifuentes i Comamala (2013-2014), "Els sabers útils al món rural ...", p. 48

Observacions

Inclou un breu pròleg (1), uns capítols sobre «la manera com se deuen preparar les coses que són bones en la composta» (2-8), un altre extens capítol sense rúbrica sobre la manera general de fer la conserva sense sucre (9), un altre de més breu sobre la manera de confegir amb sucre (10), i tres receptes addicionals per a una compota de naps i pastanagues (11) i per a l'elaboració del piment (12-13). La recepta núm. 8 al·ludeix a les «cols de aquestes redones de València» (f. 98r), cosa que indicaria un origen valencià de l'obra (Capuano 1994).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).